Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2016

De mica en mica

D'aquí unes hores deixaré la que ha estat casa meua aquests dos anys. Anit era diumenge i la major part dels meus amics havien de tornar prou aviat a casa perquè avui treballen, però va ser una festassa de comiat i m'alegro d'haver-la fet quan ja queda tan poc per tornar. Demà agafaré els vols i dimecres faré cap a Catalunya. Em preguntaven si tenia ganes de tornar (moltes), em demanaven que em quedés (no m'ho feu tan difícil). Sí, friso per arribar i estar amb vosaltres, mentre que d'altra banda aquí i amb ells hi estic molt a gust, penso que hi vaig començar l'etapa d'adulta i ara la sensació d'irrealitat envaeix la partida. Costa de creure que deixo aquesta ciutat i la meua universitat (tot i que ja s'han encarregat que me n'endugui un trosset a través de més regals!). Amb alguns, serà més fàcil trobar-nos a Barcelona (aviat); a altres, segurament trigaré més a veure'ns, almenys en persona. Això sí, algú ha creat un esdeveniment al calend…

Darrers dies aquí

Imatge
Us volia escriure una entrada per parlar de la visita en ferri que vaig fer a Provincetown, Cape Cod, que em va encisar. Però, evidentment, el tancament no ha estat fàcil, perquè solen haver-hi errors de tercers. Vaig tenir problemes en tancar el compte del banc d'aquí, em van canviar la data de revisió del pis per a tres dies abans i ahir vaig netejar 14h.  i fer les maletes per solucionar-ho. I, avui, problemes grossos amb el cobrament del dipòsit (que no especificaré, però) que em faran patir, com a mínim, fins dilluns. Encara rai que he insistit per tenir-lo avui. Si ahir deia que es fa llarg perquè des d'ahir que vaig haver de fer les maletes per a la revisió fins al dimecres que aterraré (sort que dilluns faig nit a ca A.), no puc estar tranquil·la, imagineu-vos ara. Espero esbargir-me al sopar d'aquesta nit amb L. per acomiadar-nos i al comiat de demà "multitudinari", però ara mateix gairebé voldria teletransportar-me, en el temps i en l'espai i estic…

Vaig a veure un partit de beisbol: Red Sox de Boston contra els Giants de San Francisco

Imatge
Es nota que és la darrera setmana que passaré aquí. Demà, gestions i més feina. Però avui, al vespre, he fet cap a l'estadi de beisbol, el Fenway Park, per al partit. Els únics referents que tenia del joc eren els dibuixos animats japonesos (anime),Dome, el petit geni del beisbol i els partits que havíem jugat a l'escola. Confesso que l'assignatura d'Educació Física no era el meu fort, però els esports que tolerava eren el beisbol i l'hoquei. Això sí, eren els més rars, de manera que hi vaig jugar vegades comptades. Però els Red Sox són un emblema de Boston i feia molt de temps que en tenia ganes. Ara que hi penso, és l'esport americà que surt a les pel·lícules, pares amb batejant al jardí i parelles prometent-se a l'estadi o festejant. Sabia que els partits no tenen un límit de durada i m'havien dit que solien ser unes quatre hores, però avui amb tres n'hi ha hagut prou (tampoc no m'hi he quedat fins al final, perquè la meua intenció era anar-…

Notes breus: novetats bibliogràfiques

Avui m'he emportat en préstec el meu primer llibre acadèmic, que ja és a la Widener Library de Harvard.

I aquí teniu un audiollibre del relat "El cocodril", el conte que enceta el recull Glopades de riu:  http://www.enveualta.cat/alguns-exemples. Desitjo que us agradi!

Qui sap com va, això del beisbol?

Imatge
Avui, en sortir de Harvard, he anat a comprar en persona les entrades per a l'activitat que us deia que m'havia quedat pendent fer. Bé, entrades i quelcom més. El partit és demà contra els Giants i la idea és estar-m'hi una estona, una horeta o així, de les quatre llargues que sol durar el partit (de totes maneres, no en conec gaire les regles del joc). Però vull veure-ho! A més, juguen tard, a les set i deu, però contra els Giants de Sant Francisco!! I això que aniré amb els Red Sox, perquè... què hi ha, més bostonià que això?












L'última setmana aquí

Imatge
(Encara des del mòbil):

Emprenc la meua darrera setmana sencera aquí sense saber si en sóc realment conscient. Avui m'han preguntat què vull fer, aquesta darrera setmana. He contestat que encara volia aprofitar per treballar. Demà tinc una reunió a la universitat, una visita privada a la Houghton Library (amb una curadora amb qui he tractat recentment) i feina del projecte, per exemple. Però el que sí que tinc molt present són les estones com les d'avui o les de divendres, passar el dia relaxadament amb els amics d'aquí, a qui segurament trigaré a tornar a veure (encara que estic convençuda que ens tornarem a trobar i, tenir pis, també farà més fácils les visites mútues, ara o d'aquí un temps), malgrat que quan assegurem que anirem amunt i avall paregui imminent i alguns es resisteixin a pensar que la tornada no és temporal. Només em queda un indret i una activitat que, si en tinc l'ocasió, voldria fer abans de marxar. El cap de setmana que ve tinv dos comiats (per …

Platja, amics, converses, dinars,...

Imatge
Això s'acaba. 



L'oficina del nostre amic és una passada: taules de ping-pong, sala de migdiada, consoles, aperitius, sofàs en llocs relaxants, vistes precioses des del centre de Boston... (món de la informàtica). 


Però el millor de tot (hi he baixat) és:
Sí.

Rockport!

Imatge
Aprofitant els darrers dies... abans de netejar, fer maletes... Avui us escric des del mòbil perquè tinc ganes de llegir una estona i, si connecto l'ordinador, sé que no ho faré. Us penjaré  més imatges que paraules, perquè els mots ja els hem gastat, avui, posant-nos al dia després de vuit anys de no veure'ns (des de la universitat), el meu amic i jo. Ha estat un dia relaxat, tot i que gairebé perdem el tren per culpa meua (la línia roja estava tallada i, tot i que sabia que hauria d'agafar l'autobús llençadora, no em pensava que, com que el pont estava tallat, em costaria més de 30 minuts més pel trànsit). Ens ha passat a molts, però hi hem arribat a temps. Rockport, tot i que també té un parc natural, d'on extreien la pedra (granit)  per proveir Gloucester, és un poble encisador de poc més que un carrer, ple de botigues de records, visitants, galeries d'art i restaurants o parades de llagosta (que el meu amic no pot menjar perquè hi és al·lèrgic, així que aq…