Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

Dies

Fa dies que no penjo res. Darrerament, no he sortit i l'afició que m'ha robat hores de feina han estat els còmics en línia a webtoons. Però, principalment, he estat treballant, perquè veureu que a partir de mitjan març tindré un mes mogudet (per tant, el blog estarà ple de sorpreses)! Avui m'he barallat amb la rentadora, que s'ha empassat dos dòlars, però no s'ha immutat. Ara a veure quan l'arreglen perquè els propietaris no hi són i al final no podré sortir de casa encara que ho vulgui per falta de roba. De nit, penso en tot el que vindrà i en tinc moltes ganes, moltes ganes de tenir-vos aquí.
Mentrestant, aquí teniu un dels relats de Glopades de riu com a tast de diumenge: http://www.catorze.cat/webapp/index.php?id=2196.

Fato que enyoraré #3

Imatge
Mirar les meues sèries preferides quan s'emeten per primera vegada (i sempre a l'hora en punt)

I seguir, a les mitges parts (abusiu, cada cinc minuts en certa sèrie), l'etiqueta de la sèrie a Twitter, a vegades (Premieres, Finales), Trending Topic. A vegades no puc evitar seguir llegint les piulades i oblidar-me de la sèrie. 

Memorial Hall de Harvard

Imatge
No sé si us havia ensenyat abans aquest edifici, però és el Memorial Hall de Harvard, just al costat de l'edifici de ciències, on, entre d'altres, hi celebren els cicles de conferències de ciència i menjar a la tardor. Quan el curs passat vaig començar a la universitat, el primer acte al qual recordo haver assistit va ser el de la presidenta de Harvard entrevistada per un periodista al Sanders Theater, que està aquí dins. Però aquest edifici és, a més, un monument commemoratiu per homenatjar els estudiants de Harvard unionistes morts durant la guerra civil. Hi va haver un debat entre si havia de ser un monument com els que hi ha a D.C. o si era millor que es preservés com a edifici amb una utilitat per a la comunitat. I així es va construir el Memorial Hall, quan el Comitè dels Cinquanta va decidir-se per la segona opció. Avui no m'hi allargaré (ho trobareu a la Viqui), però se suposa que els arquitectes van estudiar el gòtic i aquest edifici no acabava d'encaixar a H…

Hi esteu convidats

Imatge
P.S. És la primera vegada que faig un pòster i un web, així que me'n sento satisfeta: http://translatingovid.weebly.com/. Del programa, ja no cal ni dir-ho.

Fato que enyoraré #2: brunch (esmorzar-dinar)

Imatge
A hores d'ara ja he perdut el compte del nombre de brunches (esmorzar-dinars, com indica el TERMCAT) que he engolit des que sóc aquí. Però aquesta French toast d'avui al restaurant Orléans (on hi fan karaokes alguns vespres) ha estat boníssima. A més, ha estat una sorpresa que tinguessin esmorzar-dinars un dilluns, però és que avui és festa, el President's Day i nosaltres havíem quedat a Davis Square per anar al cinema. No sé si recordeu que el curs passat no em vaig assabentar que era festiu i vaig anar a Harvard, tot nevat, no hi havia ningú. Vaig acabar al museu etnogràfic de la universitat. Avui estàvem a -12 al migdia i, a la tornada, també nevava. Aquest cap de setmana vam batre rècords dels darrers 50 anys (si fa no fa) pel que fa al fred, però, de totes maneres, és un goig poder caminar amb tranquil·litat pel carrer, sense patir per aquells caminets minúsculs de neu. Una alternativa hauria estat anar de rebaixes, com fan cada dia que és festa.

Correspondència electrònica

A vegades rebo correus d'antics alumnes. Alguns em demanen consell, altres m'expliquen els projectes que tenen o com els va. Aquests són dels millors correus que rebo i els miro de guardar com un tresor ("miro", perquè he esborrat més d'un cop la carpeta VIP sense voler; abans imprimia els correus que volia guardar en capsetes, però ara fa molt que no ho faig i, des que sóc aquí, m'he quedat dos cops sense carpeta VIP, una pèrdua de dimensions més que considerables, a hores d'ara. Així que, per trencar amb aquest cicle, ara l'he anomenat d'una altra manera, a partir d'una idea que vaig llegir i que en fa canviar una mica la finalitat).
A vegades em costa més contestar del que voldria i, com que les respostes també triguen, perquè els correus que depenen d'accions quotidianes passen davant, cada vegada trobo més que la correspondència electrònica que significa alguna cosa per a tu com a persona, torna a assemblar-se al correu postal. I mir…

Fato d'aquí del qual no prescindiré allà. #1

Imatge
#1 Les orelleres.

Petites descobertes

Imatge
A vegades, per molt de temps que faci que vius en un lloc, sempre hi ha un racó on no vas mai i que et queda pendent. Aquest, era el que sempre deixava per a un altre dia, potser per a un partit de beisbol. Si a Boston tenim els Bruins per a hoquei, els Celtics per al bàsquet, els Patriots per al futbol americà (enguany eliminats de la Superbowl), els de beisbol són... els Red Sox. De moment, només he vist un partit dels Celtics, però m'apuntaria a veure'n un dels altres en directe amb algú.

I... dissabte abans de la Superbowl (un títol com qualsevol altre)

Imatge
Ara feia dies que no parlava amb els pares. Aquesta tarda m'he posat al dia amb ells i amb J. i tenim confirmats els seus dos viatges. A vegades, quan parlo amb ells una estona tan llarga com avui, vaig cancel·lant, de forma inevitable, temes que m'havia anotat mentalment que volia tractar al blog. Acabo passant massa hores davant de la pantalleta i els dissabtes, darrerament, acabo cansada, amb ganes de relaxar-me a casa. Dijous, després del seminari de medieval i d'hores de biblioteca, vaig anar al Center for European Studies de Harvard a una ponència de dues hores de Mas-Colell. Al matñi li havien fet un homenatge a l'Economics School de la universitat per la seua trajectòria (també va ser professor a la nostra institució) i de tarda va parlar sobre la situació política actual de Catalunya a Espanya, organitzada pel Real Colegio Complutense. No s'hi cabia i en volia fer un crònica, però com que no comparteixo plenament la visió que va transmetre, em va desanima…

Postals d'hivern

Imatge
Com que aquest hivern no ens podem queixar, encara m'adono més de l'acumulació extrema de nevades de l'hivern passat. Gairebé no he fet servir l'abric gruixut fins ara, tot i que tinc present el conte de la vella de Romadriu i estic alerta.


 El paisatge d'avui ja fa més per Boston/Somerville a l'hivern. M'he envalentonat i he ficat els peus embotinats al balcó (he acabat xopeta) per fer unes quantes fotografies (cau aigua de la teulada, és clar, però amb la tela mosquitera només en puc fer si surto).






14 lectures per a la revista Catorze

I les trobareu aquí:
http://www.catorze.cat/webapp/index.php?id=2180
Va ser molt difícil escriure la llista, perquè d'entrada en vaig fer una de llarguíssima i em va costar moltes versions triar-ne només catorze. I la vostra, què hi inclouríeu com fos?

La relativitat del temps

Tornem-hi. Normalment, no deixo entreveure temes gaire personals i, encara menys, professionals. L'altre dia us vaig copiar el fragment inicial de l'escrit autobiogràfic "Quarters per a la rentadora" sobre la pròpia experiència vivint als EUA durant un període de dos anys (amb data final a l'agost). La major part dels amics es quedaran, n'hi ha altres que ja comencen a preparar les maletes. Boston és un espai de pas, sobretot per als investigadors joves. El mot "eufòria" encapçalava el text que vaig penjar. Així va ser com va començar aquesta aventura, que mesos abans que tingués lloc el viatge, ja vaig anunciar al blog (i que segueix sent una de les entrades més visitades, amb només un paràgraf en què us deia que, aquesta vegada, també compartiria el viatge amb vosaltres). 
Però també hi ha moments durs perquè tens les persones que estimes (encara que no totes) lluny i, després de l'estiu, hi vaig pensar molt. Hi ha altres moments angoixants e…