(Probablement) la darrera entrada de 2015

Vall de Bianya, a la vora d'Olot, ahir. Escapada-regal de Nadal per a J.
Aquesta deurà ser la darrera entrada de l'any. Com sempre, quan sóc amb la família i J. tot es mou a un ritme diferent. Potser al juliol vaig estar més ocupada amb la feina (semblava que anés de gira, entre les presentacions i els congressos de les dues primeres setmanes), però ara desconnecto de debò. Sense que tingui gaires excuses, ni tan sols contesto els correus electrònics, però en general ja havia avisat. Tinc ganes d'estar amb ells i, a més a més, m'he adonat que és a les festes de Nadal que llegeixo la major part dels llibres de lectura per pur plaer de l'any. Em dedico professionalment a la literatura, així que a vegades (sobretot quan visc a l'estranger i tinc ganes d'aprofitar les estones d'oci per sortir i per conèixer llocs i gent) costa llegir textos que no tinguin res a veure amb l'època que estudies. Tot i que estic llegint també un llibre de caire acadèmic, de moment he engolit Plantes d'interior de Borja Bagunyà i Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals i ara vull començar el llibre d'E. De fet, gairebé no he tret l'ordinador, encara que me l'endugués al poble per passejar-lo.

Canal esquerra del riu Ebre quan passa per Tivenys. Hi veieu barquetes de canya fetes pels participants de la primera ruta literària al poble el 19 de desembre de 2015.
L'entrada també es podria titular "empatxos", pel ritme d'ingesta de xocolada i d'encavalcament d'àpats i per l'empatx de lectures fins a altes hores de la matinada els moments en què no estava amb J. o amb la família). De desconnexió també n'hi ha. No he arribat a desfer les maletes, més aviat n'he tret i ficat roba i altres objectes per traslladar-los cap o del poble a la casa on residim, cap a Olot, aviat cap a casa J. I l'ordinador al coll fins que vaig entendre que no el necessitava per al que tenia intenció de fer.

Sé que ahir va ser la primera nevada bostoniana. Tot i que els mitjans de comunicació s'han fet ressò de les temperatures elevades als EUA aquest hivern (i que el temps canvia dràsticament d'un dia per a l'altre), no es pot comparar amb la calor primaveral de Catalunya aquests darrers dies.

Aquest vespre he fet una selecció de fotografies del darrer any perquè me les revelin, he abocat fitxetes, cartes i postals a les capsetes en què guardo els records, tot i que sé que la propera vegada que vingui, serà per construir una nova llar amb J. 

He explicat moltes vegades, a les diferents presentacions, que Glopades de riu va ser el propòsit d'any nou que he acomplert més ràpidament. Tampoc no és que me'n plantegi gaires, perquè sóc de marcar-me objectius a l'inici del curs acadèmic, però de totes maneres trobo plaer amb aquesta mena d'activitats, així que qualsevol excusa és bona per fer-ho. Tenia el llibre escrit abans de dipositar la tesi. En efecte, n'hauria volgut escriure algun relat més per presentar-lo a les darreres quinzenes del curs que estava realitzant a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, però al final no ho vaig fer. Quan vaig tornar a casa per Nadal em vaig retrobar amb aquest projecte, que havia deixat quan vaig començar a preparar el viatge. Vaig rellegir els contes, hi vaig canviar un parell de paraules en total, els vaig ordenar, vaig triar un títol per al recull i el vaig enviar a les editorials que havia triat. Tres dies més tard em va contestar Voliana. El meu propòsit havia estat publicar el llibre (amb tot, confesso que aquest cop la resta de propòsits un es van quedar a mitges).

La publicació del llibre ha estat una de les gestes de l'any 2015, que altrament hauria estat "només" l'any Harvard, el de l'hivern més nevat de Boston, l'any que vaig visitar les cascades del Niàgara i D.C, l'any de les amistats, l'any en què vaig anar al congrés de medievalistes de Leeds per primera vegada, l'any en què vaig dirigir la primera edició del MOOC Magic in the Middle Ages i el primer programa del programa de mentors IMP-Filologia, amb seu a Boston, un programa molt exigent, en el qual he conegut professionals molt entregats a qui no fa peresa aixecar-se a les cinc del matí per assistir videoconferències internacionals o treballar dissabtes i diumenges al MIT o a Harvard. La faceta literària també m'ha portat moltes sorpreses i sabeu que he xalat com un camell amb les presentacions. També ha estat un any de descobertes culinàries (perquè he estat més atrevida). 

Enguany vaig fer 29 anys i, tot i que al blog n'he parlat menys, alguns de vosaltres (J., la família, alguns amics) també sabeu que els darrers mesos he estat molt reflexiva, m'he plantejat moltes coses sobre la vida i el futur. (Si esmento l'edat és perquè sospito que, malgrat que em semblés estúpid, la proximitat dels trenta em deu haver influït en aquest estat). Penso que, encara que tenir gaires cabòries no sol ser gratificant, forma part del creixement personal de cadascú i val la pena aturar-se un moment per pensar el que sigui que es cogui dins teu. No es tractava senzillament de formular-me una pregunta i de trobar-hi una resposta, volia pair, projectar, trobar-me, conèixer-me, sorprendre'm, desaprendre'm, ordenar-me. Ja fa uns mesos que estic menys cavil·losa, però suposo que la visita a casa encara m'ha ajudat més a cloure aquesta etapa i a tenir més temps per a mi i per a vosaltres. Això també permet avançar amb energia renovada. Això forma part del meu 2015.

A grans trets (i sense compromís d'acomplir-los), vull compartir amb vosaltres els meus propòsits per al 2016, que són GROSSOS i s'haurien d'escriure amb majúscules perquè tornen a venir carregats de canvis, tot i que en general es concentren a la primera part, fins a l'agost (no inclòs). Sabeu que aquell mes se m'acaba el contracte i que, tal com volia fer quan vaig arribar, vull tornar a Catalunya. Hi tornaré quan s'acaba el juliol (ja en tinc el bitllet comprat), de manera que el blog es deurà adaptar, una vegada més, al que vingui (espero que no s'aturi, però això no ho incloc dins de la llista de propòsits). Els meus propòsits i somnis de 2016:

1. Acabar la primera fase del meu projecte professional. FET. Mitjan agost de 2016.

2. Visitar Walt Disney World. FET. Abril de 2016.

3. Anar a viure amb J. a Barcelona.  FET. Final d'agost de 2016.

4. Trobar feina a Catalunya i començar-la. Encàrrec temporal + trobada feina a Catalunya. Comença al gener de 2017.

5. Escriure. D'escriure, escric. FET.

L. també em va suggerir que fes un llistat de llocs (prou a prop) que m'agradaria visitar mentre sigui als EUA, a partir de l'abril, quan es pugui sortir de casa sense gelar-te. Tinc la guia a Somerville, però ja tenia una llista orientativa i breu, prèviament. Ja la completaré, espero, per veure si ella o altres amics s'afegeixen a les excursions.

1. Tornar a Concord. FET. Maig de 2016.

2. Lexington.

3. Newport (? és molt difícil arribar-hi en transport públic, tot i que L. es proposa treure's el carnet de conduir de Massachusetts durant el 2016). FET.

4. New Haven (Yale, la universitat de Rory Gilmore a la sèrie, tot i que d'antuvi es delia per anar a Harvard).
5. Hyanes o Provincetown a Cape Cod (hi vaig arribar amb el creuer balener, però no hi vaig baixar). FET, PROVINCETOWN. FET.

6. Hartford?

7. Rockport. FET.

8. Gloucester. Fet. Juny de 2016.

9. Quincy.

10. Marta's Vineyard (?).

Posats a demanar, em ronda pel cap Chicago. Fet. Març de 2016.

I vosaltres, quins propòsits teniu per al 2016? La incertesa no ens hauria de fer arronsar, oi?

Comentaris

  1. Yo comparto lo de Chicago y Disney World pero me hacía ilusión ir en Navidad!! Así que ya tendrá que ser para la próxima....

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¿Quieres ir a Chicago también en esta época? ¿No hará demasiado frío/viento?

      Elimina
    2. Me refería a Disney World que a Florida es mejor ir en invierno, la vez que estuve era enero y el calor era soportable pero más no... Además estuve en el de Paris un junio hace mil años así que ahora me gustaría ir a este en Navidad.

      De las de Nueva Inglaterra las he visitado todas menos Hartford, aunque he estado en otras ciudades de Connecticut y ahora me apetece más visitar Vermont y la zona norte de Maine.

      Elimina
    3. No había caído en lo de la mejor época del año para ir. El señor C. también aprovecha el invierno para ir a Florida alguna vez.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada