Fer casa

Ahir J. s'estranyava que aquests dies sortís menys que els darrers mesos als EUA. Jo em mig-renyava perquè semblo obstinada a deixar la feina aparcada fins a la tornada. Però a vegades la desconnexió és total i el cos sembla demanar-te que et quedis a casa o acompanyis la iaia a la carnisseria o la mare al quiosc, en definitiva, fer casa, xerrar amb la família, deixar-te emportar per la conversa o pel trajecte de cotxe amb ells o pel debat polític acompanyada o simplement gandulejar al llit abraçats. També admeto que, a l'hora de sortir, miro de no perdre'm ni una menjada casolana. Però avui hem fet una excepció i m'apetia mirar-me el municipi on vaig viure tants anys amb mirada americana. Així que m'he ficat la desuadora de Harvard i hem anat a un diner americà (d'acord, la carn de l'hamburguesa no era la mateixa i estava cuinada amb oli d'oliva; a més, el restaurant no tenia la forma de vagó característica d'aquest tipus de restaurant, però ha valgut la pena i encara no em crec que NOMÉS costés dotze euros per cap i que hi deixéssim un euro entre els dos de propina).

Cada vegada que obren un Foster's Hollywood, un lloc de cupcakes o un de gelats amb topping penso que viatjar perd una mica l'encant, sobretot quan anem de ciutat en ciutat i tot s'homogeneïtza. Tanmateix, per molt que ens arribi la cultura americana de masses només qui hi ha viscut comença a entendre'n la mentalitat i es fa a la sensibilitat d'allà (en temes com la raça o l'assetjament sexual, per exemple). Avui hem triat un local que van inaugurar quan estava a punt de marxar als EUA i, abans, he passejat pel centre. Us proposo buscar les semblances (o les diferències) amb el país que m'acull aquests dos anys. (Ja ho veieu, les entrades al blog també s'espaien i s'escurcen fins a la tornada).

A Sant Cugat també hi ha pista de gel! I a Tortosa, des de fa dos Nadals, tot i que a Barcelona enguany el govern municipal nou ha decidit (polèmicament) no posar-n'hi.
Il·luminació del voltant del monestir. No es veu bé perquè passades les sis de la tarda encara no era de nit.

Hi havia una fira amb paradetes nadalenques.
La plaça del monestir aquesta tarda. No us deixeu enganyar: no fa fred.

El monestir.

El restaurant Peggy Sue (és una cadena). Per cert, durant el sopar ha sonat Grease.


Una màquina de música?




Ha estat el millor del sopar: m'ha encantat el meu batut, de pastís de formatge i móres. El de J. era de galeta, amb trossets i tot, però no es podia comparar amb el meu.

Cadascú ha demanat una hamburguesa personalitzada amb quatre ingredients i les pataques amb formatge. Ja és normal que el formatge Cheddar no s'hagués fos? Els detallets m'han agradat molt i hi havia moltes americanadetes: com la llimonada rosa, la llimonada, una mena de smoothies... a més de menjar mexicà com ara natxos.
Confesso que ens havien regalat unes entrades per veure una obra de teatre a Barcelona, avui, però ens hem quedat a prop de ca meua i no podia haver estat millor.

Comentaris

  1. Ese diner también lo conozco porque había uno en Madrid cerca de donde yo vivía pero ahora no recuerdo muy bien la comida de allí. Tendría que volver para ver las diferencias o similitudes pero no creo que me apetezca cuando esté por España.

    El queso sin fundir queda raro...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy raro... Y pedí tres tipos de queso con el bacon. Yo tenía ganas de compartir un poco mi experiencia americana con J., ¡ aunque pronto veremos si puede visitarme cuando vuelva!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada