Balanç de Setmana Santa

I una veu m'ha dit: llibres i Roma, què més podies desitjar?

Espero que hagueu passat un bon dia de sant Jordi. El meu, ho ha estat. A més, ja molt descansada i havent desconnectat molt de la feina, m'ha servit com una mena de cap d'any i resulta que he acabat fent-ne propòsits a curt i llarg termini i a tenir més clar què vull.

Els llibres: Massa felicitat d'Alice Munro (que ja he començat: molt punyent, històries personals en majñuscules, d'aquelles que acaben sent titular de diari, molt diferents de les que jo mai hagi escrit i que, quan torni a fer-ho, potser assajo d'imitar, no en diria emular) i Alfabets. Assaigs de literatura de Magris regal de ma mare i la història del temps de Hawking, gentilesa de J. Prometen.

Els records que he atresorat de Roma aquesta vegada són molt, molt diferents dels primers. M'ha paregut més menuda, més familiar, més viva, més càlida, menys barata, menys olor de trattoria, més múrria. La notícia: a més d'haver anat a la missa del Papa (tres hores i dos quarts), PER FI VAIG ANAR ALS MUSEUS VATICANS, saltat-nos tota la coa, fent el recorregut dos vegades fins més enllà de la Capella Sixtina, la segona corrent a través de les sales a la cerca de l'Escola d'Atenes. Em va agradar ensenyar-li a Miquel aquells pintures i explicar-li. El van impressionar.

Propera parada: Berlín el dia u de maig.