Dia 30: Fotos d'ahir i d'avui

El musical d'avui.

Promenader Walk.

Central Park, part superior, desèrtic i nevat. Era gel, ara, ja... relliscava molt. Els pobres esquirolets caminaven com si anessin escaldats.
Museum of the City of NY


Metropolitan Opera.


Museum of American Indian.





St, John Divine Cathedral.

Grant's Tomb.



Riverside Church.
Estic entusiasmada! Acabo de tornar de veure el musical Wicked, que Marissa, sa mare i un dels recepcionistes m'havien recomanat i m'ha encantat, és el millor que he vist, el més espectacular, les cançons boniques i la bruixa cantava de meravella, però quins efectes especials! En acabar tothom s'ha aixecat a aplaudir. Per cert, és l'únic musical que a la porta he vist cartellets que deien "limusina disponible" i un munt de xofers esperant els espectadors. Està al mateix carrer que l'hotel i per poc no el veig, és que a nosaltres Wicked ens sona molt poc i és la història de la bruixa anterior d'Oz, pel que he sentit. He entrat de ple al món de fantasia, pel que veig, aquests són els musicals que em sedueixen més i que necessiten molts més recursos. I per als que penseu que són espectacles molt superficials, interessant la reflexió crítica sobre la Història. Ara bé, aquí tenen una gran varietat de musicals, però poqueta de teatre i això sí que trobaria preocupant que ens passés (no penso que anem per aquest camí, afortunadament).

Avui, ja sense cap cosa pendent a la llista, he anat al Museu de la Ciutat de NY, que explica la història de la ciutat des dels orígens tribals fins a la darrera etapa, la que va del 2001 amb la caiguda de les Torres Bessones (que es presenta com una oportunitat per fer renàixer la ciutat i començar un nou període pròsper) fins a l'actualitat (sense passar per la darrera crisi financera, la que ens afecta, però sí pel Crack del 29). VA repassant també la història particular de cada barri de l'actual NY (inclòs Brooklyn, que era una ciutat a part), que ja vaig coneixent, com ara el Lower East Side, on es va concentrar la primera onada d'immigració, Harlem amb la societat afroamericana i la seua Renaixença, l'èxode cap a la zona alta de l'Upper East Side i la Cinquena Avinguda per part de les classes altes, que més tard anirien a New Jersey i a altres ciutats de l'àrea metropolitana convertint-se en els primers "commuters".

Hi tenien l'obra de Katzman, un artista de Chicago que es va dedicar a pintar la ciutat de NY, sobretot el pont de Brooklyn com a símbol. Pintava de memòria, se'n sabia l'skyline sense haver-lo de mirar, al contrari de l'escola francesa necessitava allunyar-se dels petits detalls de la ciutat per convertir-la en sublim, en un somni o gairebé una icona. Passat l'11-S, va seguir pintant les Torres Bessones, immortalitzades, com a part de la ciutat somniada, independentment dels atacs terroristes. També m'ha interessat l'obra del dibuixant de tires còmiques del diari World-Telegram and Sun de 1930 a 1955, Wortman, tot i que les fotos de les escenes quotidianes i els diàlegs que l'inspiraven els recollia la seua dona, atenta a tot el que pogués interessar l'artista. L'exposició d'interiors de cases d'època no m'ha atret gaire.

He travessat el Central Park una vegada més, des de la part de HArlem, i no hi havia ningú avui. He anat al Promenader Walk, que veureu a les fotos, i quan volia anar a Top of the Rock per les vistes m'he adonat que en un dia gris, o més aviat blanc, com avui i plujós no veuria res de res, així que després d'assegurar-me que ja no fan l'estimadíssim (per tots els americans) Spectacular Christmas perquè ja no és Nadal (tot i que amb la neu i les llumetes ningú no ho notaria) al City Music Hall he comprat l'entrada per a Wicked!

Tot i que el viatge s'acaba espero que seguiu trobant-hi escrits d'interès (no tan regulars).

No sé si és el temps però cada dia puc penjar menys fotos, per la connexió. He carregat totes les fotos i no es veuen...