Vam anar a veure el partit del Barça i vam aprofitar per recórrer el centre de Pamplona (amb els rètols dels carrers bilingües) i fer el mateix recorregut que els bous dels san Fermíns (fins i tot tenen un museu dedicat al tema, al qual no vam entrar, el nostre era un viatge llampec i a primera hora de la tarda ja estàvem morts de fred en una ciutat nevada). Vam fer cap a la catedral (el claustre de la qual podeu veure a la foto) i ens vam apuntar a una visita guiada en què se'ns van mostrar obres del flamenc (conegudes pels teixits i els plecs de la roba), les tombes reials (amb una Trastàmara enterrada), la reixa de davant de l'altar amb moixonets i ornaments forjats, l'escala espectacular amb elements mudéjars i la cuina, amb un dels tres fumerals més importants d'Europa (i l'orgull d'haver estat als tres). Els altres dos estan al Palau Nacional de Sintra , una població de Portugal on hi ha llepolies per als turistes (ens ho esperàvem tan poc que vam haver-hi de tornar l'endemà mateix, saltant-nos la visita a Èvora, que farem algun dia): el Palau Nacional, el recorregut de la muralla i castell de Mouros, el Palau de Pena (una mica brut, però com si fos un palau de conte o de Pim i Pom) i les grutes i el palau de la Quinta da Regaleira (encara ens van quedar els jardins i altres monuments). L'altre fumeral impressionant, al palau dels papes a Avinyó. La de la catedral de Pamplona va ser una visita breu, de 50 minuts, que va passar com si res, molt amena i completa. Ah! I la sagristia d'estil rococó, plena d'espills disposats de forma simètrica, mobles luxoses, peces que volien aparentar el marbre que només es va gastar en una sola peça que encara avui usen els capellans per retar-se les mans em va sorprendre molt.
Vam anar a veure el partit del Barça i vam aprofitar per recórrer el centre de Pamplona (amb els rètols dels carrers bilingües) i fer el mateix recorregut que els bous dels san Fermíns (fins i tot tenen un museu dedicat al tema, al qual no vam entrar, el nostre era un viatge llampec i a primera hora de la tarda ja estàvem morts de fred en una ciutat nevada). Vam fer cap a la catedral (el claustre de la qual podeu veure a la foto) i ens vam apuntar a una visita guiada en què se'ns van mostrar obres del flamenc (conegudes pels teixits i els plecs de la roba), les tombes reials (amb una Trastàmara enterrada), la reixa de davant de l'altar amb moixonets i ornaments forjats, l'escala espectacular amb elements mudéjars i la cuina, amb un dels tres fumerals més importants d'Europa (i l'orgull d'haver estat als tres). Els altres dos estan al Palau Nacional de Sintra , una població de Portugal on hi ha llepolies per als turistes (ens ho esperàvem tan poc que vam haver-hi de tornar l'endemà mateix, saltant-nos la visita a Èvora, que farem algun dia): el Palau Nacional, el recorregut de la muralla i castell de Mouros, el Palau de Pena (una mica brut, però com si fos un palau de conte o de Pim i Pom) i les grutes i el palau de la Quinta da Regaleira (encara ens van quedar els jardins i altres monuments). L'altre fumeral impressionant, al palau dels papes a Avinyó. La de la catedral de Pamplona va ser una visita breu, de 50 minuts, que va passar com si res, molt amena i completa. Ah! I la sagristia d'estil rococó, plena d'espills disposats de forma simètrica, mobles luxoses, peces que volien aparentar el marbre que només es va gastar en una sola peça que encara avui usen els capellans per retar-se les mans em va sorprendre molt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada