Festa de la ciència 2010


Imatge extreta del web de la UPC, robot Davo.

Aquesta tarda volíem anar al cinema, però la cartellera ens ho ha posat difícil (per cert, quan es començarà a aplicar la llei a favor del cinema en català?). Així que, en un moment d'inspiració ens hem decidit per fer cap al Parc de la Ciutadella, on se celebrava la Festa de la ciència.

Hi havia moltes activitats pensades per al públic familiar, és a dir, infantil, però després d'assistir a la presentació (fallida) del robot humanoide de la foto, Davo, hem seguit el conferenciant fins a l'espai de les microxerrades, un espai molt més adequat per als adults (les xerrades del qual estaria bé que a més de la porta del pavelló també apareguessin al full d'informació).

En total, hem assisitit a tres activitats (i quart) però ho hem voltat tot. La presentació de Davo formava part d'una demostració titulada "Robots urbans", on s'explicava com funcionaven aquests robots mòbils, empàtics, amb pantalla tàctil, sensors i visió. A la microxerrada posterior ens han explicat les funcions que haurien de tenir a les ciutats del futur: en uns municipis pensats cada vegada més per a vianants que per a cotxes, caldria fer arribar els serveis a través d'aquests ninotets tan simpàtics. Els Davos i Tibus serien guies, vigilants, transportistes i fins i tot potser escombriaries i taxistes (aixpo ja ho veig una mica més complicat perquè la taxa d'atur augmentaria considerablement, què faríem? serien màquines pagades de fons públics que els vàndals (altrament dit incívics) intentarien destruir? Perquè un dels primers objectius és que els robots no siguin perillosos per a les persones però potser s'haurien d'assegurar que tinguessin una fortalesa que no els fes tan vulnerables, una certa rapidesa de moviments que encara no pareixen tenir... fins i tot havia pensat en algun material tou, xicletós, difícil de fer malbé, perquè si no no els podríem mantenir de cap manera i sortiria millor pagar persones per aquestes feines.

A mi, certament, un Davi-guia m'aniria d'allò més bé.

Després hem assistit a una xerrada sobre la pseudociència, que ens convidava a malfiar-nos (amb raons científiques) de les pulseretes d'equilibri energètic, l'homoepatia i els vidents. Molt divertida i instructiva.

Hem acabat, després de sortir d'un laberint, en una xerrada sobre la nanotecnologia, però aviat m'he perdut i hem decidit anar a fer un mos.

Una bona iniciativa, aquesta d'apropar la ciència a un públic general i de parlar d'àmbits tan innovadors i que influeixen tan la nostra societat com els que hem esmentat.

Comentaris

  1. Veus com la ciencia també pot ser molt divertida si esta ben explicada :D? M'ha agradat molt que per un cop et pogues acostar una mica mes al meu mon!! M'ha encantat compartir aquest dia amb tu, ha estat una experiencia molt divertida!! Petons!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada