dijous, 20 de juliol de 2017

Completar un cicle

Em queda només la darrera pàgina de l'scrapbook dels preparatius del casament. La setmana que ve arriba el gran dia. Ja he celebrat, més d'un any després, el meu segon comiat de soltera (ma germana em va preparar una sorpresa rere l'altra i encabat no podia dormir i despertava a J. per explicar-n'hi fragments, com ell va fer amb la seua).

Però avui estic contenta per un altre motiu afegit i em permeto no fer res de res, almenys durant unes hores llargues (tot i que hauria de comprovar si el tècnic ha arreglat de debò el rentaplats) perquè el cap em roda i tot (i això que no és cap novetat, per a mi). Ja fa setmanes que ho sé, però fins avui no he signat el contracte: torno a la Universitat de Barcelona, aquest cop amb un contracte de dos anys de jornada completa com a investigadora postdoctoral i professora Beatriu de Pinós B. Aviat està dit. És un contracte germanet de la beca que vaig tenir a Harvard.

El procés d'avaluació ha durat des de l'octubre i, malgrat que he viscut un munt d'experiències que sempre havia volgut tenir: ser professora de Secundària i fins i tot tutora, professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès... la incertesa s'havia fet llarga. I ara els resultats s'han publicat gairebé alhora amb el contracte Juan de la Cierva incorporació (també estic molt satisfeta de l'avaluació que hi he obtingut), amb la vacant que m'havien assignat des d'Ensenyament per a tot el curs a un institut de Barcelona i dues ofertes laborals més amb contracte (sense haver de seguir sent autònoma per compaginar dues feines). Així que he pres decisions. Ara sé que dos anys passen molt més ràpid del que hom s'imagina i això fa una mica de vertigen. Quan vagi al congrés que he coorganitzat a Bristol ja treballaré una altra vegada a la Universitat de Barcelona. Això em dóna tranquil·litat, sobretot perquè podré enllestir el projecte d'Alegre, que mereix tenir per fi editades totes les obres que se n'han conservat. Ara també fa més sentit tenir el piset a Barcelona. El segon comentari que rebo quan dic què faré el curs que ve és "Ah!!! No et volies llevar més a les cinc del matí". I m'enduc molts aprenentatges que m'ajudaran a millorar la docència i a entendre més l'educació que han rebut els alumnes quan esdevenen estudiants universitaris. He fet nous amics i he conegut molt bons companys (no em canso de repetir-ho, arreu on he estat des del gener he vist la vocació i l'amor per la feina ben feta i pels alumnes en la major part del claustre, gosaria dir que gairebé sense excepcions). 

Sento que, en certa manera, tanco el cicle del retorn i faig cap a l'alma mater. No us penseu, aquesta és la meua universitat, però vaig aprendre tant a Harvard (i a les estades de recerca que he fet) que també em vaig plantejar si no voldria continuar-me enriquint amb altres enfocaments i maneres de funcionar, altres assignatures... Aquesta vegada el procés d'adaptació deurà ser, si fa no fa, inexistent. Jo hi torno amb l'energia renovada. Descansaré a l'agost i som-hi! Ara estic immersa de ple en les turories i les videocorreccions de final de curs de l'Ateneu, a més de les cosetes del casament. Espero que em seguiu llegint. No deuré escriure fins després del casament, el 29 i, més endavant, tinc pensat escriure-us una crònica del viatge al Japó i a les Maldives! No vull que el blog perdi l'element viatger i espero que a partir d'ara J. i jo visitem més llocs junts. Darrerament l'he tingut a Catalunya. ^ ^

Bon final de juliol!

P.S. Em sento exhausta de l'emoció, encara que em pensava que ja ho havia anat paint.





dissabte, 24 de juny de 2017

Final de curs

Ara fa gairebé quatre mesos vaig començar la meua segona substitució a Secundària i durant aquest temps m'han tornat a avaluar. Vaig demanar la compatibilitat amb les classes que imparteixo a l'Ateneu i és una feinada més que considerable que, juntament amb els preparatius del casament, no ens deixa gaire temps lliure. Per això ara, malgrat que amb el final de curs em quedaré sense feina (com a substitut, si no hi ha feina, no cobres vacances -sembla obvi, però molta gent sembla oblidar-ho i jo he començat des de zero en aquesta professió, encara que ja m'hagués dedicat a la docència), tinc ganes de tornar-hi a pensar. M'imagino dormint fins a mig matí, llegint fins a l'hora de dinar i les tardes per treballar en els cursos virtuals i per lligar caps quant al casament (tenim tres cites amb el capellà que oficiarà el casament, una amb el fotògraf, una amb el restaurant i me'n deixo, a més de l'organització de les taules, que no hem acabat). De fet, aquesta setmana em van plantejar fer classes de repàs de català i castellà, però de moment he decidit ajornar-ho fins a l'agost. La lluna de mel la farem a la tardor, perquè quan la vam prereservar no sabíem quina feina tindríem i perquè volem visitar el Japó en aquesta època. Finalment, fins a l'octubre, J. viatjarà menys, així que ho hem d'aprofitar, encara que igual vagi de bòlit. Aquests dies hem anat rebent regals i això fa que siguem encara més conscient que tot s'apropa. La vigília (o gairebé) del casament se signa un document en què es manifesta la intenció que la parella té de casar-se, tot i que els papers del matrimoni els signarem in situ al monestir, davant de dos testimonis: ma germana i un amic de J.

El darrer mes de curs és ben estrany. Hi ha exàmens finals, avaluacions del tercer trimestre, lliuraments de notes del tercer trimestre, tria d'optatives i itineraris per a 4t (en el cas de la meua tutoria), classes extra, setmana de tasques i exàmens per pujar notes i de recuperacions dels tres trimestres, setmana del treball de síntesi, excursions del treball de síntesi, tribunals de síntesi i avaluació, excursió de final de curs, avaluacions de final de curs, comiats d'altes classes, deures d'estiu i tasques burocràtiques, lliurament de les notes finals als pares amb una tutoria final. Dues setmanes, dues excursions: l'una a l'abocador del Vallès i l'altra a l'aquaparc, no lliure d'ensurts. Un altre cop potser sí que em ficaria a l'aigua. Encara quedarà la planificació, el claustre... Em pensava que em costaria més estar tants de dies sense ensenyar llengua i literatura catalanes, però m'ha servit per acabar de connectar amb el meu grup de tutoria. Els comiats són estranys precisament perquè no ho són. Tendeixen a pensar que tot serà exactament igual el curs que ve i que et veuran pels passadissos, tot i que, com a substitut, no saps on et cridaran i jo he afegit Barcelona a la meua llista per lliurar-me de matinades a les 5 del matí, combinacions de transport públic i bitllets de tres zones, si puc (ara tindré un número més baix a la llista), tot i que en aquest institut hi he estat molt i molt a gust, amb alumnes i professors i ara ja sé com funciona. Cada centre és un món i penso que els companys em valoren.

Tan poc temps i han estat uns mesos intensos. Intensíssims. Molt d'aprenentatge. Descobrir-se encara més forta. Fènix. Anit va ser la revetlla de St. Joan (entre videocorreccions, però J. va muntar un sopar festiu per als dos a casa). Necessito descansar una mica per recuperar energia i començar el curs amb força, disposada a superar els reptes. Fa una mica d'impressió pensar que puc tornar a estar uns quatre mesos, fins després del viatge (perquè ja no es pot congelar el número a la borsa de Secundària fàcilment, però es fa el que es pot), potser quatre, sense una feina regular. Pensar en aquesta falta d'equilibri entre un semestre i l'altre, com aquest curs (tot i que he tingut moltíssima sort amb les llistes de Català, que avancen sense parar). Amb perspectiva, també sóc conscient que al desembre tenia el projecte de recerca en un moment àlgid arran dels contactes que havia fet, de l'estat de l'edició, els congressos on m'havien acceptat i les publicacions que tenia esbossades, però ara no tocava perquè l'aixeta del finançament ha estat aturada. Les experiències enriquidores, la meua aportació a la societat pel que fa a la divulgació de la filologia catalana, l'impacte (incommesurable) de l'ofici de professor, la continuïtat pel que fa a la professió docent s'han eixamplat per una altra via. Certament, et permet entendre millor la preparació dels estudiants quan arriben a les aules universitàries, valorar les prioritats (a Secundària i en l'ensenyament postobligatori) i qüestionar-te sempre la manera com pots ensenyar millor. De reflexions, n'he fet moltes. Aprofito per enllaçar-vos un vídeo d'una taula redona en què vaig participar el 29 de maig: https://www.youtube.com/watch?v=z3pOjNGKThE&feature=em-uploademail De què serveixen, els filòlegs? 

Durant aquests darrers mesos, doncs, hi ha qüestions que han estat prioritàries i una professió per a la qual valc, però malgrat l'esforç enorme i el poc temps disponible, també estic satisfeta d'haver continuat treballant en una activitat relacionada amb la recerca que vaig dur a terme a Harvard (el projecte necessitaria una segona fase): http://translatingovid.weebly.com/ Al setembre tindrà lloc a la University of Bristol un congrés que coorganitzo sobre la recepció de les Metamorfosis d'Ovidi a l'època medieval i al Renaixement en la cultura europea. Té una relació de continuïtat amb el simposi que vaig muntar a Harvard el curs passat. Espero que sigui fructífer per a tothom. 

Bon estiu!

dissabte, 10 de juny de 2017

La barrera psicològica del mes que ve

El mes que ve ens casem i hem passat de contestar a la pregunta de "quan us caseu?" amb aquesta frase. El dia que me'n vaig adonar que ja era el mes que ve, ens van agafar nervis als dos, sobretot pels preparatius que encara queden i pel ritme frenètic de final de curs a l'institut (a més, he de lliurar la programació perquè em tornin a avaluar) i a la feina de J., que segueix viatjant sense parar i sense que sigui possible preveure-ho. Així que començo a esperar el 30 de juny per tenir tot el temps del món (tot i que cap sou). O això em sembla a mi. Ara hi penso, hi somnio i entro al tren a fòrums de núvies que ja es van casant. El mes que ve.  

diumenge, 28 de maig de 2017

Incertesa

Esperava que, quan arribés el meu aniversari (avui) ja s'haguessin dissipat molts dels dubtes laborals que tenia i hagués pogut fer-me una idea clara de com seria el curs que ve, però per factors aliens, no ha estat així i fins a l'estiu no deuré poder anar més enllà pel que fa als plans de futur. No em vull precipitar. Ara treballem molt i, a més, tenim els preparatius del casament. Sobretot, m'agradaria poder tornar-me a centrar en una tasca principal, prou estable, i ser conscient, com n'era, de quines activitats puc acceptar i quines no em convé assumir. Vull fer plans a llarg termini i que les persones que depenen de mi per continuar projectes (del que siguin) hi puguin comptar plenament. Vull donar menys temps i cobrar-ne més, que es doni valor a moltes de les aportacions que fem com a filòlegs, com a professionals. De totes maneres, això és una porció del formatget que afecta menys del que m'esperava, també. Perquè aquí hi tinc els pares, ma germana, J., hi tinc una feina (malgrat que encara no sigui estable i tingui menys drets laborals que els interins, amb una vacant) que porta alegries, uns xiquets que, de tant en tant, veus que la valoren i et tenen afecte, com tu a ells.

Ahir vaig fer pluja d'idees de la música per al ball del casament. S'accepten suggeriments perquè balli tothom.

diumenge, 21 de maig de 2017

El curset prematrimonial!

Hi ha esglésies, sobretot de pobles menuts, que no t'ho demanen i la varietat de cursos és molt àmplia, amb intensius d'un dissabte i tot. Nosaltres ens casarem al monestir de Sant Cugat, on la meua família es va traslladar quan jo tenia tretze anys. De fet, ja em vaig confirmar a la Parròquia de Sant Pere d'Octavià i hi vaig continuar un temps amb el meu grup de la confirmació. Tot i que hi va haver un instant de dubte entre celebrar el casament al poble i fer-lo a Sant Cugat, una vegada ho vam tenir clar, ara ja fa uns quants anys, em vaig assabentar que complís els requisits (o hi estàs empadronat o hi vas a viure un cop casats) i J. va anar a les sessions informatives per casar-s'hi ara ja fa un any. A partir d'aquí, hi hem fet diverses visites, però el que més ens preocupava era començar el curset prematrimonial (perquè havien d'assignar-nos a un dels grups d'acollida de promesos gestionat per un dels 16 matrimonis del CPM de Sant Cugat). El J. viatja molt i el primer cop que ens van tornar la trucada per dir-nos el grup no hi podia ser. Així que vam pensar que ens tocaria fer malabarismes, perquè es tracta de quatre sessions de dues hores de durada cadascuna a Sant Cugat, en principi amb quatre matrimonis més, a part del que ens acull a casa seua (alguns grups també es reuneixen amb el capellà, però no ha estat el nostre cas).

És semblant als grups de confirmació i són molt oberts. A J. li feia una mica de respecte, fins i tot dir que vivíem junts, però hem estat sincers en tot moment i, com més hi participes, més dinàmica de grup es crea i és més profitós. És veritat que va costar trencar el gel a la primera sessió i ens vam cohibir una mica perquè teníem la sensació que només teníem ganes d'obrir-nos nosaltres, però després tot va fluir i ens ha servit per seguir reflexionant sobre temes que ja havíem parlat. Érem la parella que feia més temps que estàvem junts (en el nostre cas, hem acabat sent tres parelles de promesos) i els més joves. Avui tenim l'última sessió i fem un berenar sopar al final (potluck). Els temes tractats han estat: psicologia de parella i resolució de coflictes, amor i enamorament (vam fer un joc que m'hauria agradat quedar-me per veure els elements que considerem més importants del matrimoni cadascú de nosaltres), sexualitat i fills (el tema de la sexualitat potser és el que costava més, per tant, val més tractar-lo a la segona meitat del curs) i compromís social de la parella i, finalment, avui farem els sacraments i la celebració final. Ho haurem fet tot en una setmana i arribàvem a casa a mitjanit, de manera que, jo que em llevo a les cinc, avui he recuperat dormint més de dotze hores i he hagut de gestionar-ho amb les feines.

Aquesta setmana ens hem sentit més matrimoni i tinc la sensació que hem tingut en compte els aspectes que havien anat sortint a l'hora d'organitzar el nostre temps junts i de prendre decisions de parella. A més, ens ha reforçat veure que les qüestions que ens plantejaven ja les teníem molt parlades i les havíem anat debatent abans.

Ahir vam repartir invitacions als amics de J. en una barbacoa i jo encara en tinc unes quantes de pendents, però costa quedar!

dissabte, 13 de maig de 2017

Emocionant! #2mesosimig

Hem anat repartint les invitacions. Molt de caliu. Primer, al poble i per correu postal (em consta que n'hi ha que encara no les han trobat --a Europa!-- o que encara no han arribat). Ara, repartim les últimes i comptem convidats, perquè la idea inicial era saber-ne el nombre exacte el 15 de maig (vaig calcular que rebríem les invitacions molt abans, però la casa on les vam encarregar no va complir els terminis i hi va haver un embolic pel mig). Hem de tenir els deures fets quan ens cridin per a la "reunió de protocol" del restaurant. Amb les taules incloses organitzades. J. va una mica més tard, però li van fer les invitacions de seguida i sos pares ja n'han repartit. També comptem els convidats que vindran amb autocar des del poble per fer-ne la reserva. Hauran de començar el viatge d'hora. Després, hi haurà una parada a Tortosa perquè hi pugin més familiars, abans de fer cap al casament. 

J. ha tornat avui després d'un viatge de feina de dues setmanes. Tindrà períodes llargs de viatge. Així que deixaré per a demà (espero traure-hi el cap), la Fira Literal de Barcelona per signar autògrafs a la parada de Voliana! Demà és el meu sant.

A més, al final hem aconseguit que encaixés que el J. serà aquí tota la setmana amb el començament de les quatre sessions prematrimonials d'un grup de promesos de la Parròquia de sant Pere Octavià, on em vaig confirmar. Tinc la intenció de fer-vos cinc cèntims del contingut de les sessions!

La setmana passada vaig tenir la primera prova de pentitats a la perruqueria de davall de casa, però no me n'ensenyaven cap d'acabat i la perruquera havia d'atendre moltes persones, així que vam quedar qe ahir hi tornaria i me'n va fer diversos que em van agradar molt. Ara ja he triat! També em van maquillar i em va encisar. Avui J. també ha reservat cita a tres llocs de vestits de nuvis: dos de roba per a estrenar i un de lloguer. Li agrada triar i remenar, perquè jo només vaig visitar un lloc! Ma germana també ha triat vestit i li fan. Així que és inevitable que t'adonis que els darrers dos mesos passaran volant i que, almenys, amb el canvi de data, tindré més temps per estar tranquil·la, sense l'institut les darreres setmanes ni el congrés que tenia al juny. En tenim moltes ganes i ara, pensar-hi, els "ja voldria ser-hi", cada cop passen més sovint.

diumenge, 30 d’abril de 2017

Les invitacions! #3mesos

Amb les invitacions, n'hem tingut un fart. Les vam encarregar i pagar el 26 de març i, entre festes i altres qüestions, van arribar dijous passat (les meues). M'encanta com queden i ja les hem començat a repartir els dos junts. Com que J. serà fora un parell de setmanes, continuaré donant-ne jo, ell la donarà en mà a A. als EUA i la resta ja les he enviat per correu. Hem rebut un parell més de regals i ja tenim convidats confirmats. Un autocar els portarà des del poble. A partir de les preguntes de la gent, J. també ha començat a pensar en el seu vestit. Ja no queden gaires pàgines d'scrapbook buides.
Ara tenim la sensació que ja queda molt poquet perquè els mesos han passat volant. Els detalls de la casa han passat temporalment en un segon terme (ja fa unes quantes setmanes) i coincideix que, des de Nadal, els dos amb feines noves, treballem i treballem més hores que les de l'horari laboral estàndard i lluny de casa (sobretot jo, que vaig amb transport públic). Al maig començaré un segon curs de l'Ateneu i també tinc, una altra vegada, la prova d'avaluació que fan als substituts cada vegada que fa un mes que ets en un centre (durant els quatre primers mesos). Així mateix, organitzo el club de lectura de l'institut. Per sort, vam tenir Setmana Santa pel mig (sí, vacances pagades!) i vam fer una escapadeta a Nîmes, que ja teníem ganes de tenir temps per a nosaltres. Ens va fer pensar en els road trips perquè vam acabar arribant fins a Mònaco i vam fer en cotxe el circuit de la F1. De fet, vam anar visitant tota l'anomenada Costa blava, però, a part de Mònaco, el que ens va agradar més va ser la ciutat on vam fer dues nits. Nîmes és molt agradable, amb un llegat romà impressionant i ben cuidat (i explicat).

D'una banda, la incertesa acadèmica (que s'ha allargat) ha fet que hagués de renunciar a un parell de congressos que tenia programats aquest quadrimestre (una altra vegada). D'altra banda, com que un era al juliol, això fa que encari amb més tranquil·litat la recta final de preparatius, perquè les darreres setmanes tenim proves d'aliances, reunió amb el fotògraf i cites d'aquesta mena. Amb tot, ara estic de ple en l'organització d'aquest congrés sobre la recepció d'Ovidi, que se celebrarà a la Universitat de Bristol (Regne Unit) al setembre i m'han convidat a un altre congrés sobre el tema al desembre. 

Finalment, aquest mes d'abril ha estat molt especial perquè és el primer Sant Jordi que he estat a Catalunya des que vaig publicar Glopades de riu. No havia preparat res especial, però l'editorial em va convidar a signar-ne exemplars a la Rambla de Catalunya, 31-33. Hi vaig anar dues hores, tot i que em feia molt de respecte que no se m'atansés ningú. Al final, va ser el llibre més venut de la parada i es van exhaurir les Glopades que hi havia, encara que fos una publicació del 2015. En vaig sortir eufòric i J. i jo vam anar a celebrar-ho amb uns còctels que no van valdre gaire. Aquí teniu aquesta mena d'informe que no fa justícia de cap manera al que estem vivint, un temps dolç en què ens sentim molt ben acompanyats i afortunats de tenir-nos l'un a l'altre.