dilluns, 21 d’agost de 2017

Paint Nite a Barcelona!

Materials a ArteBar Barcelona abans de començar.
Quan vivia als EUA utilitzava l'aplicació del mòbil MeetUp per assabentar-me d'excursions, exposicions i altres sortides culturals que em poguessin interessar. Una de les que em van cridar l'atenció s'anomenava Paint Nite. Es tracta d'un vespre (unes tres hores) en un estudi on et donen els materials necessaris per pintar un quadre (al que vam anar nosaltres les pintures acrílics), el que han anunciat al web per a aquella nit. Tothom surt d'allí amb un quadre davall del braç i potser noves amistats o, almenys, coneguts, atès que també s'hi fa networking durant l'estona de piscolabis. No ho vaig fer perquè em va parèixer car i em feia una mica de vergonya anar-hi sense conèixer ningú i pintar davant de desconeguts sense tenir-hi traça. Però a l'abril, mentre buscava activitats originals per fer als vespres amb J. a prop de casa, vaig veure que una parella nord-americana acabava d'obrir un local per fer paint nights a Barcelona. Vam triar el quadre de la Sagrada Família, però al final no vam comprar les entrades no recordo per què. Així que la setmana passada quan vam veure que tocaven gira-sols no ens ho vam pensar més. Vaig aconseguir convèncer J., que no ha agafat un pinzell en sa vida i hi vam anar. Només costa trenta euros per parella. Aquell dia estaven tots els llocs venuts, tot i que normalment hi fan esdeveniments d'AirBnB. També organitzen comiats de solter.

Tot i que no ho diuen clar al web tota l'activitat és en anglès i hi va gent de tot arreu. Hi ha un noi català que també assisteix i ensenya. Em pensava que els resultats serien més homogenis perquè el professor va explicant pas per pas què hem de fer, però et dóna molta llibertat i promou la creativitat: nombre de flors, colors, disposició del full i posició dels elements... Els quadres no s'assemblen els uns als altres més enllà del tema. Jutgeu-ho per vosaltres mateixos. A mi em va sobrar temps a la primera part de la sessió, mentre que vaig haver d'afanyar-me molt a la segona part, després de l'aperitiu. J. estava molt i molt concentrat i poques vegades l'he vist xalar tantíssim. Tots molt amables. Segur que repetirem. A més, vaig conèixer una parella holandesa que viu a Barcelona des de fa un parell d'anys i estem en contacte.


De moment, deixarem per una altra ocasió penjar els quadres a casa... Aquest és el meu.

El del J!!

dijous, 17 d’agost de 2017

Encerts o consells (encara sobre el casament)

El nostre rebedor ara mateix.

Ja han passat més de dues setmanes des del casament i, de tant en tant, encara ens arriben fotografies precioses per WhatsApp que ni sabíem que existien, però, per naps i per cols encara no he escrit una de les entrades més demanades i més difícils: a partir de l'experiència, què recomanaries i què no. I això que aquesta setmana, festes de Gràcia a banda, ha estat molt tranquil·leta (i estranya). Ahir em va fer gràcia un comentari de J, que sol ser molt callat pel que fa a aquests temes. Quan tornàvem de la platja de Mataró em va soltar un "és que va ser un dia perfecte. Va anar tot tan bé que no en canviaria absolutament res; no gosaria tocar-ne cap detall". Em va deixar a mi estupefacta perquè compartim aquesta impressió, tot i que jo solc ser l'optimista malgrat que tots dos ens podem considerar perfeccionistes nats. Per tant, el que vull destacar és allò que penso que pot ser útil per a molts altres nuvis que preparen el gran dia; almenys, jo estic equipada, amb això i molt més (scrapbook de preparatius inclòs) per poder aconsellar germana, cosines i qui faci falta. 

També m'agradaria aprofitar aquesta entrada per fer-vos cinc cèntims dels meus sentiments just després del casament. Vaig estar una setmana sense tocar de peus a terra. Mai no m'havia alegrat tant de la data que vam triar (que havíem hagut de canviar). Hi vaig afegir un motiu. El primer era per una qüestió de temps: els preparatius en demanen i, tot i que es pot fer amb menys temps, si vols celebrar el casament al juny o al juliol (temporada alta) i en dissabte no s'hi bal a badar. Ara fa un any que vaig tornar a Catalunya i que va finalitzar la beca. També volia que fes calor, que em permetés, a mi que sóc fredolica, portar un vestit sense mànigues o de tirants (va ser paraula d'honor) i patir poc per la pluja. De totes maneres, després vam parlar molt amb el Mas (iniciativa d'ells) perquè estigués tot preparat i els convidats no es rostissin durant l'aperitiu. També vam repartir ventalls a l'autocar i a l'entrada del monestir, tot i que dins s'hi està fresquet. El segon era perquè al juliol només impartia el curs de l'Ateneu i vaig tenir temps per anar a la platja i no semblar la núvia cadàver i, sobretot, per preparar jo mateixa els detallets i veure els proveïdors que demanen quedar les darreres setmanes, que són molts. Cada detall l'havia de repetir un centenar de vegades (com ara els escrits a les carpetes que vam donar amb una fotografia de la parella de convidats amb els nuvis) i jo ho temia des que vaig escriure a mà el més d'un centenar de recordatoris de la comunió. Els testos per a les plantes (idea de darrera hora) no els vam trobar per a tanta gent (200 convidats), de manera que vam fer a mà ma mare i jo la presentació. El tercer motiu ha estat que tinc tot l'agost de vacances, de manera que l'efecte lluna de mel de la primera setmana encabat, de pair-ho tot (que no ho hauria pogut fer de viatge de noces), me l'he pogut permetre, mentre que J. encara no s'ha agafat vacances. 

Respecte d'això vull dir que ens va costar molt prendre la decisió de quan anar de viatge de lluna de mel. He llegit comentaris per la xarxa sobre si és millor triar la destinació segons la data del casament o a la inversa. Nosaltres no vam pensar en el viatge fins després de fixar la data, en un moment en què volia descansar de tenir sempre el bitllet d'avió a la butxaca. I que teníem com a referent casaments en temporada d'estiu, de vacances, de sol... Però hi ha estacions per a tots els gustos i tinc amistats que s'han casat al desembre, amb una decoració molt diferent. Es poden beneficiar de descomptes les parelles que es casen en temporada baixa, en divendres (tot i que és complicat per a qui treballa)... Quan vam triar Japó i Maldives jo ja treballava al primer institut i ens van dir a l'agència de viatges (aquest cop vam decidir deixar-nos-ho muntar) que era millor organitzar-ho amb uns set mesos d'antelació. Però hi pensàvem com un viatge que volíem que fos ideal, molt i molt especial i ens feia il·lusió, per paisatge, visitar el Japó a la primavera (l'espera ens va semblar massa llarga i, de fet, ara ja frisem per anar-hi) o a la tardor (per l'espectacle de les fulles seques). A l'agost la xafogor es veu que és insuportable i que està pleníssim de turistes com ho hauríem estat nosaltres. Vam optar per l'octubre i ens han acabat oferint més detalls que si hagués estat a l'agost. Però ens va costar molt decidir-nos perquè jo era substituta a Secundària i el curs que ve volia canviar d'àrea territorial, del Vallès Occidental a Barcelona (necessites un número més baix per optar a una vacant, que és una plaça per a tot l'any com a substitut, però que compta amb vacances i permisos com el de la lluna de mel). No sabía si em tocaria vacant, encara. I J. canviava de feina (al final, a l'agost és quan en tenen més, així que bé). Finalment, em van assignar una vacant de mitja jornada a Barcelona a la qual he renunciat en benefici del contracte d'investigació que començo al setembre. Com a la major part d'empreses avui dia, pots sol·licitar un permís de 15 dies per casament durant un any. 

L'únic incovenient que fos al final de juliol ha estat que se'm van adormir dos dits del peu pel calçat (i portava sabates de recanvi que em vaig posar per entrar al saló del banquet directament) i encara avui en tinc un de mig adormit. Fins ahir no vaig aconseguir que em visités cap metge (i de medicina general, que els traumatòlegs d'aquí estan de vacances). Ens ha passat el mateix amb tots els serveis per al postboda: floristeries, perruqueria, altres serveis... i avui amb la cerca de tintoreria, que m'ha costat). Si us ho expliqués, de bo que tenim anècdotes molt divertides, això sí.

Aquell dia tot va passar molt ràpid. Ja vaig dir que havia estat molt natural i especial alhora. A més, va passar-nos volant als dos, i això que abans del pastís ens va entrar una mica de cansament i això que no estàvem nerviosos (només per anar al lavabo, que vaig aconseguir fer-ho sola, amb vestit amb cancan i maniobres per fer perquè la regla va venir a destemps, però més avall hi trobareu la bossa de mà miraculosa com a consell). Va passar ràpid malgrat que va ser un casament de dia i que el vam aprofitar fins a mitjanit. L'autocar del poble va sortir a les 8 i nosaltres vam retirar a les 23.30 (l'autocar familiar havia marxat a les 20.45, deixant gent que no volia tornar i tot i els amics i familiars que no anaven al poble o que duien cotxe). Ens quedava la nit de noces per davant! Al gra: ara ens és impensable una situació en què no haguéssim pogut estar amb els convidats durant tot l'aperitiu. Vam tenir l'entrada igual, perquè el Mas guiava quan podia pujar el cotxe dels nuvis, quan havien de passar al segon espai els convidats i entrar nosaltres amb la música que havíem triat per al passeig d'entrada a l'aperitiu... Només vam fer les fotografies del claustre del monestir de Sant Cugat, aquell dia, que és gratuït si ho fas durant l'horari d'obertura i avises. Fantàstic, no ens vam cansar ni vam passar gana, vam estar per tothom i tothom volia fotografies amb nosaltres. La gent no ho entenia i ens van felicitar per haver arribar de seguida, per no fer esperar (a les 14h érem a l'aperitiu; vam fer la missa breu, també un encert). Aquest era un altre dels motius pels quals vam triar el Mas de Sant Lleí: perquè allí hi teníem un escenari idíl·lic (naturalesa, jardins, masia medieval). En principi ens hi havíem de fer un parell de fotos aquell dia però ho vam deixar per a... ahir. I aquesta és una de les recomanacions que us faria per gaudir al màxim d'aquell dia:

1) EL SERVEI DE FOTOGRAFIA DE POSTBODA. Avui dia els fotògrafs ofereixen serveis de preboda, casament i postboda. El de preboda (alguns fotògrafs hi obliguen) és per conèixer la parella, com es mou i establir-hi sintonia i aconseguir fotografies vestits amb roba informal però arreglada per al save the date, la invitació o per a detalls del casament. Nosaltres no ho vam agafar i sabeu que la marca de la casa va ser el segell amb les nostres cares (jo l'he reciclat per a l'avatar, el meu dibuix) d'Invitacionesdepapel. El fotògraf ens va aconsellar el postboda, tot i que jo tenia clar que volia que es veiés quines fotografies eren d'aquell dia i quines no (vaig aprofitar ahir per fer-me un canvi de pentinat, més informal, de recollit a semirecollit ondulat i sense tocat i J. va canviar els complements; el ram va ser d'estil bastant silvestre de la Noguera). El vam agafar i va tenir lloc ahir (la disponibilitat era complicada i més amb un pont pel mig). Total: 3 hores. Els àlbums sense postboda que vam veure tenien 15 pàgines i amb postboda 20, però són moltíssims més originals que tindrem. Encara no hem vist les fotografies oficials, tot i que ahir ens van obsequiar amb una de les del claustre, que hem emmarcat de seguida: una preciositat. I molt natural. Somrients.

Per al postboda vam tornar al Mas perquè allí ho tenim tot i vam poder aprofitar-ne tots els racons. Ja sabeu que el fotògraf Gabarrella coneix molt bé l'espai. També havia treballat al monestir i té molts anys d'experiència en l'ofici. Va venir també el càmera (per al vídeo), tot i que, com que ens diuen que no en fem cas, encara no me n'acabo de fer la idea, del que queda gravat. En un moment determinat era davall del jaqué de J., la càmera de vídeo. Vam fer fotografies dins de la masia, al pati interior amb els arbres decorats (un dels meus llocs preferits del Mas), davant de la Sala Santa Justa, amb el safareig de fons (la vaig demanar jo i vam fer equilibris perquè anaven els aspersors, a la glorieta, al jardinet amb flors, a la font amb els cignes del llac, al cartell de "LOVE", a la font de l'entrada principal... Dues hores. Ens hauríem hagut de saltar tot l'aperitiu i no hauríem anat tranquils, a més jo no hauria aguantat les sabates. Ells no són partidaris de fer esperar tant els convidats, tampoc, de manera que no n'hauríem fet tantes o esperat el moment perfecte per al petó de fons amb els cignes en primer pla. Encabat vam triar la platja de Mataró: fotos amb barques, a les roques, a la platja i... dins de l'aigua amb el vestit! El meu moment preferit! De fet vam tenir observadors fins que van aconseguir treure'm el vestit (duu molts botons, tota l'esquena fins més avall, a més de cremallera i no són falsos, els acabats són preciosos) i duia a la part de baix el biquini i els sostenidors del casament, sense tirants i de punta) dins de l'aigua, perquè pesava massa. Portàvem una maleta amb tovalloles, bosses industrials, xancletes, roba de recanvi... Vam xalar els dos; jo, moltíssim. Tothom badava, això sí, i fins i tot ens miraven des del passeig. Va ser un final espectacular. Vam tornar a aprofitar el vestit i vam passar-nos ho molt bé. (M'han devorat els mosquits, però). També és veritat que és més difícil (som)riure i mirar-nos com el dia del casament i que tens més sentit del ridícul... Tenim moltes ganes de veure els resultats. Tampoc no calia patir per la roba.

2) La bossa de mà per a la núvia. Ma mare me la va comprar. Blanca. La duia ella i la vam deixar al costat de la taula durant el banquet. Sempre era a mà. Ventall. Pintallavis (en realitat, me'ls vaig repintar una vegada però va acabar de seguida als llavis de J., per tant no hauria calgut comprar-me el mateix que van usar per maquillar-me), mocadors, tampons, compreses i salvaeslip, sabates de recanvi més planetes, agulla imperdible, desodorant (no hi vaig pensar més), mòbil apagat, em vaig deixar el DNI però em van acabar deixant entrar igual a l'hotel la nit de noces, claus de ca nostra i de cals pares. Em penso que no hi tenia res més. Ah, sí, les ulleres en una funda! Me les vaig posar al banquet (força) i al ball. La maleta de la nit de noces era al cotxe de J. i la maleta de cals pares, on vaig dormir la nit abans, allà. Hi ha llistes a Internet sobre què ficar a la bossa. També hi tenia una ampolleta d'aigua, tot i que tan bon punt vam arribar, el Mas ens va donar begudes fresques tota l'estona, al cotxe i tot. I jo vaig tenir accès a un tocador ampli per anar al lavabo tranquil·la. També es van ocupar ells del ram i de tot en general. Tenien servei de guardaroba. (Per als convidats, vam oferir espardenyes de recanvi per al ball en un raconet).

3) Sé que ja ho vaig recomanar, però ho torno a dir: l'aplicació Wedshoots. Els àlbums de fotografies oficials triguen i ara és temporada alta de casaments, de manera que t'hauràs d'esperar per veure-les. Pots fer-te pesat i demanar-les per WhatsApp, a grups, i d'anar-les pescant de Dropbox, correus, xarxes socials (crea etiqueta)... però Wedshoot crea un àlbum virtual privat compartit amb tots els convidats. Malgrat que ho vam explicar quan repartíem les invitacions a la gent jove i hi havia un QR, la major part dels convidats no miren què diu el QR ni tampoc al del cartell de benvinguda (aquí, els joves sí). Ma mare va escriure unes instruccions molt didàctiques sobre l'ús de Wedshoots que va difondre l'endemà a través de WhatsApp. A mesura que la gent conegui l'aplicació, els convidats hi col·laboraran més encara (per part meua ho han fet moltíssims, encara que no és automàtic i fan selecció) i al moment, sense seleccions, que és el que vols de les fotos on tu no arribes no vols fer-ho. Les fotos entranyables mare-fill, les de quan caminen cap al monestir, les de la pujada al Mas, la que ha quedat moguda pel ball... sí, les volem totes. Tothom ja està molt conscienciat, però tenir un àmbum privat també fa que circulin menys a través de les xarxes socials (que pots controlar tu; crea una etiqueta vostra. Nosaltres la vam difondre amb una pissarreta al Mas).

4) Contractar més de dues hores de DJ val la pena? Sí. Van acabar sent-ne 4, i això que l'autocar es va endur una seixantena de convidats, si no m'erro. Fins al final. Sense haver de fer marxar ningú. Amb barra lliure i candy bar. En el nostre cas fan pagar per convidat les hores extra, pel nombre total, encara que tinguéssiu l'autocar contractat per marxar a una hora determinada (amb dos conductors, per cobrir tot el dia). Teníem una cançó demanada per marcar el final de la celebració, "Bona nit" dels Pets.

5) La llista de noces (a més del número de compte). Això redueix (no esgota) els regals que no podem utilitzar i, moltes vegades, ni canviar. La vam fer a Tortosa perquè vam pensar que era on més convidats hi recorrerien. A Ramoncita Regals. Ens donaven després un percentatge per acabar d'adquirir més regals i encara vam acabar desembutxacant una mica més per acabar de comprar la coberteria (l'havíem dividit en diferents unitats) bona completa (coberts del peix inclosos) i els ganivets bons de cuina. Ens van fer descompte. També hi pots canviar altres regals que hi hagin comprat de fora de la llista, tot i que no ho vam fer. Estava pensada sobretot per a persones que volien fer un detall. Després hem repartit (ma mare) els panolis.

Fa un any que vivim junts, què hi vam exposar?

- la coberteria, (no la teníem completa i la vam acabar de completar amb el percentatge de regal i vam pagar el que quedava)

- cassola per guisar gran i cassola per guisar petita per a foc d'inducció (estem de lloguer i el de vitroceràmica no es pot usar amb el d'inducció, així que val la pena ser previsors),

- paellera,

- conjunt de ganivets a/taco, (va quedar pendent i ho vam comprar nosaltres)

- bàscula cuina i medidor de cuina,

- morter mitjà i mà de morter (va quedar pendent, però ja ens ho havien regalat, pel sant),

- bols d'aperitiu petits, mitjans i grans,

- catifa per al bany,

- maleta mitjana (pendent; per a més endavant),

- xampanyera,

- pinces de gel,

- conjunt gin-tònic (a J. li agrada),

- coctelera (a mi m'agrada),

- medidor còctel i sis copes de còctel.

Si n'haguessin tingut, hi hauríem afegit un quadre o objecte de decoració i uns llençols d'estiu.

Ara tenim tres smartboxes per gastar. Els diners, per al viatge de noces!

6) Web? Wedding planner/organitzador? Decorador? No vam utilitzar servei d'organitzadors de casament, tot i que ens en van informar a la fira: hi ha serveis en què coordinen aquell dia (autocar, monestir, restaurant) o porten coses als restaurants. Si el servei dels llocs contractats és bo no us farà cap falta. Si hi contracteu els preparatius, tenen proveïdors de confiança i us poden assessorar. Els preus pel servei complet no són abusius, però, tot i que hi ha molta feina, es pot fer perfectament. En el nostre cas treballem els dos i me'n vaig encarregar jo. Ma mare em va ajudar amb les manualitats els tres darrers dies perquè abans era al poble cuidant el iaio. Realment, ho veig viable. De totes maneres, és feina si aneu afegint-hi detalls. Vam contractar la decoradora del Mas, que va tenir bones idees, però també ho podeu fer vosaltres, sobretot si sou manetes. Vaig comprar materials de papereria a Cromatismes de Gràcia (la que tinc més a prop) i a Konema (us recomano moltíssim Konema al Pg. de Gràcia. T'ho expliquen tot: com fer la paperina, què necessites, mostres, quantes unitats. Millor que ho feu amb temps, però hi ha manualitats com les paperines que s'han de deixar per al final. Penseu on les posareu i qui les repartirà, si cal. Jo comptava amb moltes mans. Web? Senzillament, no ens agradava la idea. És el nostre casament, però la invitació recollia totes les dades i no pensem que els convidats es dediquin a anar entrant al web. Si el casament implica un desplaçament de país o vols per a tothom (l'anomenada wedding destination), aleshores deu ser pràctic. A més, no hi penjaria les fotos nostres. El capellà volia saber si en teníem, per això ho dic. Des de Bodas.net també se'n poden crear. O Weebly.

7) Coreografia del ball assajada. Va ser un moment estel·lar malgrat que no les teníem totes. Com que tothom sap que no ballo (o gairebé tothom) i tinc la imatge de "noia estudiosa de biblioteca" vam deixar-los amb un pam de nas. No ho sabien ni els pares ni ma germana. Ningú. Va ser difícil pels horaris i els viatges de J., però ho vam aconseguir i els tres vídeos on està gravat (gairebé sencer) són el que més he mirat darrerament. I encara circulen. A més, se senten les exclamacions del públic, que aquell dia ni ens hi vam fixar. La llàstima és que algú havia sortit al jardí a deixar coses al cotxe i se'l va perdre i que va sonar la música (ja estàvem preparats) i, com que no vam avisar, no tothom se n'havia adonat, però segur que J. ho va agrair perquè el començament li feia molta vergonya (i que consti que jo vaig fer-ho per ell). El segon ball va ser un vals de tres minuts, tradicional, amb els pares, sogres, padrins i tothom.

8) Vam substituir un llibre de signatures tradicionals o les petjades dactilars per targetetes amb frases i sobres per ficar dins d'una bústia americana que ara fem servir per deixar-nos missatges al rebedor. Ara la bandera està baixada, que vol dir que aquest matí no m'ha deixat res abans de marxar a la feina. Després ho he recollit en un scrapbook d'un format diferent que té bosses per a fotografies, pàgines per enganxar els fulls que ens van escriure els convidats i separadors. Hi he enganxat també les felicitacions en forma de targeta. Ha quedat molt bé i no es perdrà res. També hi són les fotografies dels convidats que vaig dur a revelar a Fotoprix i que no formen part de l'àlbum extraoficial del casament de Mr Wonderful, un altre encert. Ens endurem l'àlbum seu menut de viatges a la lluna de mel.

Després del casament i de mesos de preparatius he trobat a faltar aquestes dues rutines, que van durar unes cinc sessions cadascuna, però que ens feia fer coses que normalment no hauríem provat (per això el postboda també va ser tan divertit): les sessions del curset prematrimonial, que inclou el potluck final, i els vespres de coreografia, tot i que ens han deixat molt de temps lliure que ara hem compartit, junts, amb altres parelles d'amics.  

Una entrada llarga, però em penso que serà la darrera en què tractaré el casament (més endavant sí que vull publicar detalls del viatge).

dijous, 10 d’agost de 2017

La tria de la carta

Totes les fotografies d'aquesta entrada són fetes al Mas de Sant Lleí i són obra dels nostres conviadats. Camí de pujada a la finca. Just després d'aquest camí hi ha una font i l'entrada a les dues parts del mas. L'edifici ja és espectacular (i l'hem vist per dins, celler inclòs. Per cert, molts convidats es van fer fotografies al bany i a la zona chill out, molt moderns). L'autocar que venia del poble va aparcar baix.
Per petició popular (A.), us faig cinc cèntims de la carta del casament al Mas de Sant Lleí, tot i que no sóc una experta en gastronomia. Els aperitius van ser drets fora, a la part de la finca St. Esteve, que comptava amb una carpa. Van tocar l'Edu i el David, violí i guitarra i J. i jo vam arribar puntuals a les dues al so de Marry You. A l'entrada de l'aperitiu hi vam posar un cartell de fusta personalitzat, que feia joc amb les invitacions, dissenyat per Ilusions3D. Impecables i molt recomanables.

Sembla ser que totes les fotografies de dins de l'aperitiu són amb els nuvis o dels convidats. Els arbres estaven decorats amb cors que en penjaven i vam contractar flors per a les jardineres. Des d'allí, es veu la font que vaig penjar a l'entrada anterior. La Sala Santa Yusta, on vam fer el convit, dóna a un safareig (el meu lloc preferit) i als jardinets amb glorieta. Per decorar-la, a més de flors per a les jardineres, vam contractar la catifa roja, preciosa per a l'entrada al banquet. La fotografia que vam donar com a detall als convidats la vam fer al pati interior, on se solen fer les cerimònies civils. També estava decorada. Es nota que el lloc m'encanta i l'àpat ens va entusiasmar a tots. A més, m'ha agradat saber (despús-ahir a l'aniversari de la sogra) que els convidats del nuvi encara comenten tots els detalls que vaig preparar per al casament i el ball nostre (jo que no ballo mai, mai). Això sembla una nota a peu de pàgina...
Els aperitius van ser molt nombrosos i innovadors (com ara mini-hamburgueses amb xeringues de quètxup injectable, una mena de pipes de gamba, culleres amb ou de guatlla amb altres exquisideses), a més dels platerets d'arròs, fideuà, raclette de formatge (un amic que encara en parla la va fotografiar; jo vaig badar)... i la barra de begudes. Nosaltres hi vam afegir dos pernils amb els talladors corresponents, que van tenir molt d'èxit. 
No és fàcil trobar les fotos... però aquí la teniu.
Detall de la Sala Santa Yusta. La taula redona del fons és la presidencial, el Meridià de Greenwich, on ens vam conèixer J. i jo. Totes les taules tenien noms de llocs on havíem estat i una frase literària d'amor, com us vaig explicar:

Un cop dins, aquests van ser els plats que mostra la carta, fotografiada a l'entrada anterior. Ja sabeu que vam fer el tast a l'octubre. Entre els plats de diferents menús que havíem seleccionat, en vam triar dos com a finalistes per a l'entrant, dos per al plat principal i també vam tastar quatre postres (delicioses, sobretot la del pastisset de gianduià amb fruita, però jo volia tallar un pastís de debò, que em feia més de casament). La tria va ser difícil i érem els sogres, mon pare, J. i jo: entre el lluç a la marinera amb musclos i gambetes i l'abadejo; el sorbet de mango i el de llimona (el sorbet és un afegit al menú proposat) i les postres. També vam afegir-hi la possibilitat que els convidats triessin cava Gramona des del principi (mon pare té el paladar fi, sobretot quan es tracta de caves i de pernil), a més del vi. A més, en aquella ocasió ens van deixar tastar quatre aperitius: la banya de foiegras, la mini-hamburguesa i dos més. El tast dels nuvis estava inclòs; el dels pares anava a part. No podríem estar més contents del resultat final:

ENTRANT

Tronc de bacallà amb cloïsses, bruschetta d'olives, tomàquet semi-sec i carxofes confitades.
(La pell que fa de bandera és cruixent i es menja. La salseta és immillorable; va ser el que em va acabar de fer decidir pel plat. Vam demanar-lo més fet que al tast. És una llàstima que aquell dia jo mengés sense gana, per les emocions, però vaig poder-ho tastar tot).
Les fotos dels plats les ha enviat mon padrí. Vam oferir plats adaptats a cada al·lèrgia i particularitat alimentària. Fins i tot amb el pastís (per als al·lèrgics als fruits del bosc) i també vam triar el menú infantil. Tothom que ho va necessitar ha destacat aquest aspecte tan cuidat del casament. Això és mèrit absolut del Mas.

PRINCIPAL (Era el meu preferit, tot i que cada vegada trobo més difícil triar-ne només un):

Xai de llet del Vallès a l'antiga, amb puré de patata a la tòfona.



XARRUP
Xarrup de llimona al cava amb la seva escuma i maduixes silvestres.

PASTÍS NUPCIAL

Obra de Mericakes. Semi-Naked Romantic Cake amb flors naturals. Pastís de 6 pisos per a 200 convidats. Més de 80 cm d'altura de Red Velvet amb crema de iogurt, móres i maduixes macerades en un còctel Cosmopolitan (sí!). (Informació extreta del seu Fb). També es pot decorar amb fruita, però vam optar per flors naturals a joc amb el ram de núvia: lisanthius, rosa bombastic, clavell capuccino, hortènsia blanca, senecio, violé maquillatge, peònia blanca i scabiosa de Flowers by Bornay, que va facilitar les flors. 

Inicialment en lloc de iogurt portava mascarpone, que m'encanta, però a J. i a sons pares no els va fer el pes perquè el trobaven empalagós. Corresponia al gust de Las zapatillas rojas de la seua carta de gustos: http://mericakes.com/web/a-la-carta/#tartas. Vam demanar una segona prova, aquesta pagant. En total vam tastar el Gilda (som amants de la xocolata, però és més tradicional i farta més), Las zapatillas rojas (les dues versions, amb iogurt i amb mascarpone), Casablanca (em penso que al final no), La dama de les Camèlies (molt suau) i El mago de Oz. No em convencen els pastissos de llimona, però darrerament n'he tastat un que potser m'hauria fet incloure El padrino al tast).  

Detall del pastís, de Mericakes. Fotografia de Mericakes. Flors de Flowers by Bornay, de conjunt del ram. 

Portava davant les figures dels nuvis. Fotografia de Mericakes al Mas.

Foto d'un convidat. Els talls dels nuvis van ser el doble de grossos, però no me'l vaig poder acabar. 
Petit fours
Cafès, infusions, carro de licors i carro de gintònics.

Celler
Blanc Mont Marçal
Negre Viña Pomal Criança
Cava Gramona Imperial
Solán de Cabres i Vichy Catalán


Afegeixo les figuretes del pastís, que van vestits com nosaltres. Obra de Mr&MrsbyAni. El ram també està molt ben aconseguit. Marcat en roig, el meridià.

No vam tenir els gots buits en tota l'estona. Després hi va haver barra lliure durant tot el ball i al moment del ball van destapar la candy bar, gentilesa per contractar hores extra de DJ. Les llepolies també van fer furor entre grans i menuts i m'estranya que no s'acabessin! El racó va quedar molt bonic. 

Per cert, l'endemà ens van dur l'esmorzar a l'habitació a l'hotel d'Aires de Vallromanes i, després de l'spa, vam dinar al restaurant, que també ens va agradar molt, malgrat que seguíem desganats. 

Va, un extra (em queden pendents els consells o "grans encerts" per a una altra entrada): què vam ballar? Mercè Pastor, la coreògafa, va fer un muntatge de l'All of Me + la bachata Mi bendición de Juan Luís Guerra. O potser ja us ho havia explicat? N'hi ha vídeos (privats).

Bon profit!

dimarts, 1 d’agost de 2017

Recomanacions de proveïdors (2a part)

Porta-aliances de Mr&MrsbyAni.

(Permeteu-me la selecció una mica matussera de fotografies: les he caçat al vol perquè encara no estan ordenades i no he pogut triar-les gaire).

Continuo amb les recomanacions, convençuda que els casaments cada vegada es refinaran (personalitzaran) més i afortunada també de no veure com paperines o ventalls ja formen part de les expectatives dels convidats, cosa que penso que passarà aviat i que s'anirà oferint més i més.

4. Tant la primera com la segona fotografia són obra de Mr&MrsbyAni. El porta-aliances és de conjunt del ram i les figures dels nuvis són els nostres mini-jos. Està marcada la línia del meridià de zero, el meridià de Greenwich, on J. i jo ens vam conèixer l'any 2005, com va explicar dissabte mossèn Carles. Entusiasmada amb el procés i el resultat. Molt recomanable.
Vam posar les figuretes davant del pastís, que em va deixar bocabadada.

5. Vaig descobrir Ana, del punt anterior, a través d'una botiga també molt recomanable, El tocador de la núvia de Barcelona (uns horaris amplis, una atenció exquisida, varietat, molts de complements). Hi he comprat les mitges de núvia, el lligacama de conjunt amb els sostenidors (per a un vestit paraula d'honor), m'hi vaig emprovar sabates (però finalment les vaig comprar en un altre lloc), figures de nuvis metàl·liques per regalar als propers convidats que es casaran (ara no ens paren de ploure invitacions a casaments per part de J! i compromisos diversos) i el tocat, que és una autèntica preciositat. Molt recomanable.
Tocat per a recollit, comprat a El Tocador de la Novia de Barcelona.
6. Si compares el Tocador amb una altra gran botiga (i força ben recomanada a Bodas.net) que volen especialitzar-se en oferir diversos productes i serveis als nuvis (aliances, viatges, vestits de nuvi i de núvia), Espai Boda a Barcelona, no tenen res a veure. Hi vam fer cap a través de la joieria Orli, que abans estava a Montcada i on el J. em va comprar un anell de promesa encisador i dissenyat per ell. Li van fer grans explicacions i el van aconsellar molt bé. Fa molt de goig. Ara hi vam anar tant per a la lluna de mel (que al final estem fent en un altre lloc, on ens van atendre de manera molt més informada) com per les aliances, que ens les hem fet allí (segueix sent la joieria Orli, que les fa, perquè ara en forma part i s'ha re-situat a Barcelona), però el servei del dia que les vam passar a recollir va ser estil fast-food. Hi havia molta gent i ens van atendre al taulell. Vam voler un canvi a l'anell de J, que va trigar un dia, però ens en volien fer desdir dient que passaríem els últims de la cua (quedaven unes 5 setmanes, encara).

7. Tampoc és excel·lent el servei de la botiga Rosa Clarà de Barcelona. El servei en català és gairebé inexistent i el dia de la prova del vestit no ajuden a fer-lo especial. En canvi, la modista ens va tractar molt i molt bé i el vestit ha estat tot un encert. Vestit i vel. Contentes, però, del tracte de la botiga on van atendre a ma mare i del dissenyador que va crear el vestit de ma germana, que va ser testimoni del casament.

8. Pel que fa a les invitacions, que van entusiasmar a tothom per l'originalitat, són obra d'Invitacionesdepapel. És una botiga en línia, però te n'envien mostres. La qualitat i la personalització són excel·lents, però van trigar molt més del que ens havien dit (no van complir els terminis i les volíem donar per Setmana Santa; va acabar sent al final d'abril, tres mesos abans). L'enviament també va ser molt lent. Ofereixen també llàgrimes de felicitat i altres detalls. J. va encarregar les seues en línia a Savethedate i van arribar amb una capsa preciosa, més de les demanades i en la meitat de temps que les meues. Tot i que volia comprar més productes a Invitacionesdepapel (la relació per WhatsApp amb elles també és molt atenta), no ho vaig fer per la qüestió del temps (a més, em va fer patir molt).

9. Recomanaria mil vegades la Wedding Dance Academy, al nostre barri. Vam conèixer la coreògrafa i ballarina Mercè Pastor a la fira ExpoBoda. Cinc classes i una reunió. Ball a mida. Vam ballar un fragment d'All of me, seguit de la bachata Mi bendición de Juan Luís Guerra, que ens agrada molt. Jo no ballo i em considero descoordinada i amb falta de ritme. Ha estat un autèntic èxit! Ella ens ha animat i ens ha fet sentir còmodes i divertir-nos des de la primera classe. També ens va deixar assajar al local perquè a casa no teníem lloc per practicar com el J. em pujava al braç, per exemple. Molt recomanable.

10. El Mas de Sant Lleí és el lloc que vam triar per a la celebració. A 30 minuts de Sant Cugat, amb uns jardins impressionants i ben cuidats, tot personalitzable, una masia medieval, un servei excel·lent, hostesses atentes amb tots els convidats i amb els nuvis, el propietari atent a tots els detalls i el menú (i aperitiu) deliciosos. Tot plegat, amb el repte que fóssim gairebé 200 convidats confirmats. Fins i tot vam poder fer ús de tota la finca. Va ser impecable. Va ser fora de sèrie. No ens ho acabem. Els convidats que van agafar el bus no se'n volien anar i algun el va perdre i tot. Tothom ens va  felicitar per la tria i nosaltres ho vam transmetre al propietari. Els meus pares, que d'entrada haurien apostat per un  restaurant tradicional, no podien estar més agraïts. Per això voldria no seguir escrivint aquest tros. PERÒ. I és gros. Durant el procés dels mesos abans, vam sentir que se'ns carregava per tot, que l'atenció que rebíem de l'organitzadora era poc personal (amb el primer correu adreçat a tothom en còpia oberta, moltes restriccions a l'hora de portar proveïdors de fora, algun oblit, temps ajustats a l'hora de revisar pressupostos. I la decoradora que ens recomanen (que va fer molt bona feina amb el muntatge del panell de distribució de les taules amb una escala vintage molt xula (del Mas) i ella hi va afegir una maleta amb llibres meus davall, els baguls amb la frases literàries d'amor que vaig triar i altres detalls...) trobo que va pecar de poca previsió (la vaig contactar abans de Nadal i una setmana abans no m'havia ensenyat res de res), de no implicar-me més en el procés i el pressupost me'l va enviar 5 dies abans (malgrat que feia mesos que el demanava; em va dir que faltava el vistiplau del Mas). Penso que vaig acabar treballant-hi més jo, en els detalls i en lloc d'anar més tranquil·la amb ella, vaig haver-hi d'insistir jo. 

11. El DJ AreaMusica va engrescar tothom, ningú no volia marxar, però no hauríem hagut de dedicar tant de temps com a nuvis a pensar en la música que volíem al ball perquè no calia i em penso que la llista va servir de poc. Van dedicar-nos més temps i temps del que havíem contractat i són molt amables. Ells ja et diuen a la fitxa quina música has de triar i la posem al moment precís.

12. Swite Duo. Els joves amics de Swite Duo aviat es professionalitzaran del tot. Violí i guitarra. Un segell molt personal. Atents en el tracte. Una passada. Podeu seguir l'Edu Freixa al canal de Youtube. Vam fer l'entrada a l'aperitiu amb el Marry You de Bruno Mars. Genials. Molt recomanables. Toca pagar cànon (el Mas té contacte amb altres grups, duets, tercets...).

13. El fotògraf Carles Gabarrella també era dels recomanats pel Mas i no en podríem estar més contents (tota la família). Ara tenim pendent les fotos de postboda perquè ens vam estimar més deixar les fotos del Mas i altres per a un altre dia (així hem pogut estar més estona, tota, amb els convidats). Va ser un molt bon consell seu. Vam fer fotos sols al claustre, de moment. Professionalíssim. Fotografia i vídeo. Vam triar-lo perquè fa fotografies naturals, sense efectes estranys de llums ni posicions forçades. Coneix bé la finca. Coneixia bé el monestir. I, sobretot, el seu ofici. Però va més enllà: va acabar-me botonant el vestit, ajudant-me si amb lliga-cama... Té mà esquerra amb la gent, els sap portar on toca i fer les fotos àgilment. Està atent als detalls (fora ulleres de sol, compte amb la la cua del vestit)... Va ser també un suport per a ma mare, que estava amoïnada per mil qüestions. També li vam encarregar una fotografia amb cada família de convidats per repartir-les al final als convidats. Molt recomanable!!!  

14. Pastís de Mericakes, recomanada pel Mas i molt, molt recomanable. Taller a la vora de casa. Pastissos americans, vam triar-ne un de semi-naked, elegants, preciosos, de pisos, combinacions de gustos increïbles i fets a mida (i això que el J. té moltes al·lèrgies, un tema que el restaurant va tenir molt en compte). Jo ja sabia com havia de ser i vaig al·lucinar igual. 
Pastís de Mericake's al Mas de Sant Lleí. Flors de Flowers by Bornay.

Hem picat a tantes portes que segur que em deixo proveïdors, però ara ja tinc el J. a casa i l'entrada ja és prou llarga. Demà, a veure si endreço les fotografies dels amics i familiars. M'heu demanat consells per als que us esteu a punt de casar... Si tinc temps, us els escriuré.

La nostra part preferida (dels dos!) és el segell i l'aspecte del sobre embolicat amb el llaç, però a les fotografies es veuen noms i cognoms. Vam estampar els segells a les paperines i a les plantetes.


Detall de citació literària amorosa per taula. Les vaig triar jo. Les taules portaven els noms dels països on havíem estat (als que hi havíem estat junts --eren 22 taules-- hi afegíem la data en què els havíem visitat). Vam triar països per representar-los damunt del mapa, tot i que al final diria que la decoradora va desistir (l'escala ja va quedar plena i molt xula sense). També hi eren el Japó i les Maldives, octubre de 2017. I la taula presidencial era el Meridià de Greenwich, on ens vam conèixer.

Detall del seating plan, davall de l'escala vintage.

Per al llibre de signatures, racó amb fulls per a consells, receptes, desitjos, sobrets per obrir d'aquí un any (el dia del nostre primer aniversari), previsions de si tindrem fills, quants, quan, com els hauríem de posar... Ho vam llegir l'endemà després de l'spa, perquè la maleta, l'hotel, el conjunt... de la nit de noces seria tota una altra entrada. En vam fer raconets. Com amb les plantetes, espardenyes...

Detall per a les criatures. També vam tenir candy bar, racó d'espardenyes per a ballar, les plantetes.

Ma germana també podria recomanar Despidalia, humorista, limusina... al meu comiat de soltera. Aquestes són algunes de les proves que ma cosina va muntar perquè superés. A l'scrapbook.

Un convidat ha penjat aquestes fotografies del Mas de Sant Lleí.

L'aperitiu era completíssim, molts ja haurien volgut directament els cafès. Detall per a A.

El primer plat. Detall per a A.


El Mas de Sant Lleí. Al final vam estar a tota la finca, primer a la part de Sant Esteve (aperitiu) i després a la meua preferida, Sala Santa Justa. Aquesta és de la primera part. Fotografia d'un convidat.
Sóc crítica, però al final el que compta és el seguiment que en fan els nuvis perquè els productes triats han estat tots excel·lents pel que fa a la qualitat. Pel que fa a l'atenció durant el procés, us ho he detallat perquè volem cada vegada més que sigui especial, no una simple transacció i per això he volgut agrair-ho a tots els que he trobat per Facebook o en línia i de forma pública amb una recomanació en els casos en què s'han lluït també en això. 

Espero que us sigui útil!! I gràcies als que ens vau acompanyar aquell dia. Malgrat que semblen molts convidats, tinc molta família i vam triar els més, més íntims.

Recomanacions de proveïdors i serveis (1a part)

Detall de tres de les plantetes que vam regalar als convidats.

Acabo de penjar un vídeo curt a Instagram (no l'havia usat mai; és un compte privat) perquè els alumnes de l'institut em vegin, que tenien ganes de veure una fotografia del casament. Fa goig rebre'n les felicitacions i que diguin que voldrien tenir-me de professora el curs que ve. El curs que ve, que ja està tan a la vora. A part de contestar-ne els missatges, el que he començat a fer és escriure ressenyes a la xarxa sobre els proveïdors que ens van oferir serveis el dia del casament (de pagament o no). Així que aprofito per fer-ne una petita llista aquí, amb quatre paraules sobre cadascun d'ells. Tot va sortir de forma immillorable, però això no vol dir que alguns no et facilitessin el procés més que els altres o no te'l fessin més agradable, per tant vull valorar-ho en conjunt, des del dia 1.

Eines electròniques gratuïtes que m'han servit molt:

1. Sense cap mena de dubte, l'aplicació (també en versió web) de Bodas.net (https://www.bodas.net/), troballa de J.: per descobrir i contactar amb proveïdors i pel calendari per planificar les tasques del casament, en el qual en pots afegir de noves. Atenció: finalment, vaig descobrir que pots modificar la data de les tasques i val la pena fer-ho: n'hi ha que no estan gaire ben situades (s'hauria d'avançar la trobada amb l'agència de viatges i la trucada al fotògraf per reservar la data, per exemple, mentre que n'hi ha d'altres que no urgeixen tant). També hi ha fòrums, als quals al final estava enganxada per pura xafarderia. A través dels fòrums em vaig assabentar que hi ha llibres/agendes en les quals ja hi ha un cronograma fet per als preparatius i molts de consells (no ho puc recomanar perquè ho vaig descobrir força tard i no me les vaig comprar, però semblen molt completes). Molt recomanable.

2. Els administradors del web han creat també una aplicació per crear l'àlbum (privat) electrònic del casament amb les fotografies dels convidats i es diu Wedshoots. Les fotos es descarreguen en bona qualitat. Val molt la pena: les fotografies del retratista trigaran a arribar i cada convidat ho viu a la seua manera. Al nostre àlbum no en paren de penjar. No veig que es pugui fer el mateix amb els vídeos. N'hi ha alternatives de parla anglesa. Nosaltres vam avisar abans, vam incloure el QR a la invitació i al cartell de benvinguda, però els convidats hi han entrat realment després del casament (en alguns casos necessiten instruccions detallades per WhatsApp). Malgrat que teníem etiqueta per a les xarxes socials, aquesta ens va semblar la millor opció (hauria d'evitar Dropbox, grups de WhatsApps, a mesura que la gent s'hi acostumi). La gràcia de penjar-les al moment és que l'endemà ja les tenim i no una selecció. Molt recomanable.

3. Pinterest. Per agafar idees de decoració, detalls, pentinats, rams... (i scrapbook). Molt recomanable.

Valoracions honestes:

Unes quantes paperines de les que vam repartir a l'entrada del monestir, juntament amb els ventalls blancs i un "gràcies" a l'etiqueta.

4. Monestir de Sant Cugat del Vallès: és un lloc preciós, on vaig viure des dels tretze anys, és la parròquia on em vaig confirmar. Ens han tractat molt bé, mossèn Carles va fer una cerimònia preciosa i un discurs molt pensat per a nosaltres que va emocionar els convidats, el curs prematrimonial està ben pensat (tot i que en el nostre cas el grup donava poc joc perquè ens va semblar que les parelles no acabaven de soltar-se i allò no era cap examen) i el donatiu mínim recomanat no és excessiu. Flexibles amb les dates i la tria del capellà que oficiaria la cerimònia. Hauríem agraït més organització en el sentit que fins passat Nadal no sabíem quant seria i que no està clar on preguntar cada cosa (hi ha un telèfon i una adreça al web on ens diuen que ens podem adreçar si ens sentim perduts, però jo no vaig obtenir-ne resposta). La persona que s'ocupa de la música, en realitat, també gestiona la part logística. A la sortida, l'arròs està prohibit, però no els pètals. De totes maneres, l'organitzadora (voluntària) del monestir, que a nosaltres dos ens va tractar molt bé, va maldar mes cosines per repartir les paperines abans de la cerimònia i, després, per llençar tants de pètals (érem gairebé 200 convidats i no n'hi havia per a tothom). Va dir que si queia algú ens en faria responsables (m'han contat) i ma mare en va acabar arreplegant. Trobo que si hi ha cap instrucció concreta sobre el tema, ens ho haurien hagut de dir, atès que hi vam anar quatre dies abans una altra vegada. Davant de la façana només hi havia una prohibició de petards. Tampoc no s'entenien amb el fotògraf. Pel que fa a tota la resta, molt ben guiats i assistits (on aparcar, què hauríem de fer). 

No ho canviaríem, però ara ja sabeu què podeu fer i què no. Quant de temps abans s'hi ha d'anar? Per casar-se a l'estiu el torn de tarda està més sol·licitat, però un any abans (no hi ha llista d'espera). T'assignen un número i pots consultar que figureu a la data acordada en una llibreta que deixen a l'entrada, abans del despatxet on et reben (en el nostre cas, J. va reservar data a l'abril o al maig de l'any abans i quan hi vaig anar jo al juliol estava mal copiada). Ens van dir que el requisit d'estar empadronat a Sant Cugat o d'anar-hi a viure com a parella ja no és necessari (amb tot, el complíem). 

Molt recomanable, és clar, però no recomanes un monestir... Vam triar la missa curta i n'estem molt contents.

Ells s'encarreguen de la decoració i no sabíem que també tenien un llistat de músics (i de cançons, entre les quals tries). Al nostre casament ja havíem parlat amb una amiga meua, que ens va recomanar:

2. Divertimento Música: organista, violinista i soprano. Molt recomanable. Són de Sitges. Justament es va casar Nídia uns dies abans que nosaltres i era de lluna de mel, però ho van solucionar tot i va tocar sa germana, Jasmina. Hi va haver convidats (i jo inclosa) que ens vam emocionar en sentir-les. Van assajar aquell mateix dia, unes hores abans, al monestir, que ho va facilitar.

3. El ram de la núvia (el que he triat per il·lustrar l'entrada anterior) i les flors de les solapes són de Flowers by BornayMolt recomanable. No es tracta d'una floristeria qualsevol, sinó d'un taller en què fins i tot pinten i seleccionen les flors de manera personalitzada. Em van fer un ram a mida, molt diferents de la resta que he vist i els ramets de les solapes dels homes de conjunt. També hi vaig encarregar els pètals per a les paperines. Només em van fer patir una mica amb el contacte electrònic, una mica lent perquè deuen anar atrafegats. La primera trobada ja va ser un goig. També ens van facilitar les flors del pastís. En canvi, per proximitat, vam anar al Centre de Jardineria La Noguera per decorar el cotxe de mon pare, el dels nuvis. Molt amables. Jo no volia cap centre darrere. Vam fer cinc rams d'eucaliptus, paniculata, roses blanques i un llaç preciós i modern (amb quatre hauríem fet perquè no té antena, el cotxe). Les flors del restaurant no depenien de nosaltres. Les plantetes dels convidats les vam comprar a la jardineria d'Horta. 

(Això d'escriure recomanacions a totes les pàgines de Facebook costa una mica, però jo també m'he basat en comentaris en línia, els de Bodas.net).

El 29 de juliol de 2017


Si m'agafa amb ganes, més endavant aniré penjant uns quants dels detalls dels preparatius del casament com alguns m'heu demanat, perquè penso que pot ser útil a altres persones, però de moment estic en una fase en què ensomnio desperta en aquell dia i no us podeu imaginar quantes vegades he arribat a mirar els vídeos que els convidats van fer del ball dels nuvis, que havíem assajat abans. Com que jo no he ballat en ma vida ni a les discoteques i no n'havíem dit res a ningú, va ser una sorpresa majúscula per a tothom. Ara només vull compartir uns pensaments sobre aquell dia.

Dissabte va ser un dia que encara estic paint. Les emocions, com va anar tot, veure de fora el que has peparat amb tant de temps i il·lusió, com els convidats venen a xalar, se'n senten partícips i t'omplen encara més de goig, volen compartir aquest dia amb tu. Mon iaio fa temps que està molt malalt, però va poder venir i estaven els quatre asseguts a primera fila, fet que em va fer emocionar en girar-me i veure'ls (sense ulleres) just abans del moment "sí, ho vull" (i moquejar), amb els pares. L'abraçada quan li vaig donar el ram a ma germana. Ma mare ajudant-me a posar el vestit (inicialment, també em va ficar les sabates al peu que no era). Mon pare acompanyant-me a l'altar. Ballar amb mon padrí. J., quan em va veure arribar a l'altar, que no parava de repetir que anava tan i tan guapa i que l'encisava el vestit i la coa. Com va dir-me que m'estimaria tota la vida, tan serè i ferm. Veure'l radiant, allí i ara en remirar les fotos i el ball (el fotògraf encara trigarà mesos a tenir-les, però els convidats s'han animat a compartir-les per l'aplicació Wedshoots, que vam incloure a la invitació i al cartell de benvinguda). Així, alguns hem viscut el casament més d'una vegada. I l'scrapbook està complet des de fa més d'una setmana.

El meu rellotge intern s'ha aturat al 29. Sé que és agost, però, tret d'anar ahir al Registre Civil de Sant Cugat a lliurar la documentació del casament per l'església, no he fet "res de profit". Atresoro els moments viscuts i els que han vingut després. La nit de noces i els dies que han seguit. El moment en què J. em va alçar en braços per travessar casa nostra el dia 30. Ell va haver de tornar a treballar ahir i marxarem de lluna de mel a l'octubre, perquè és més bona època per visitar el Japó i anar a les Maldives. I perquè això ho he après dels meus amics americans: no cal que te n'hi vagis de seguida, tria el moment que us vagi millor (tot i que en tinc moltes ganes i no volia deixar passar gaire temps). Volem veure el Japó a la tardor, amb les fulles seques. I m'alegro de no haver hagut d'estar pendent del viatge a més de la feinada del casament, perquè vam tenir preparatius fins al darrer dia. 

Fins i tot abocar aquests pensaments costa, perquè encara no puc endreçar ni el meu cap. Començaré per les fotografies espontànies que ens han fet, per muntar un àlbum o scrapbook d'aquell dia, i serà com si hi poséssim una mica d'ordre. 

Ara sí, fa un any que vaig tornar. Des d'on estic asseguda, al menjador del que ja consta com a domicili conjugal, hi ha un marc de fotos d'aquests entrellaçats que narra la història dels primers mesos en aquest pis. En una fotografia duc una bossa d'Ikea penjada al braç, en una altra celebrem Cap d'Any i portem barrets de festa, n'hi ha una amb el nostre primer arbre de Nadal junts, una del viatge que vam fer al Pirineu la tardor passada per celebrar encara el meu trentè aniversari, una de quan els pares de J. ens van regalar els coberts. Són de quan ens vam dedicar a anar moblant la casa, com deurem acabar de fer aquest agost (ens quedaran dos anys de lloguer, en principi, per endavant). Després d'això va venir el canvi de feina de J. i jo als instituts i a l'Ateneu com a professora. Gairebé no teníem temps de preparatius, fins al juliol, en què hi he dedicat molta energia (i no me'n penedeixo gens, ni pels resultats ni perquè vaig gaudir molt de l'experiència). He conegut molta gent pel camí i espero no haver-me deixat gaires persones, perquè tothom volia veure fotografies d'aquell dia (a Fb també n'he penjat). I acabo el cicle de dotze mesos amb la notícia del contracte a la Universitat de Barcelona i la cerimònia i celebració del nostre casament. Felicitat.

dijous, 20 de juliol de 2017

Completar un cicle

Em queda només la darrera pàgina de l'scrapbook dels preparatius del casament. La setmana que ve arriba el gran dia. Ja he celebrat, més d'un any després, el meu segon comiat de soltera (ma germana em va preparar una sorpresa rere l'altra i encabat no podia dormir i despertava a J. per explicar-n'hi fragments, com ell va fer amb la seua).

Però avui estic contenta per un altre motiu afegit i em permeto no fer res de res, almenys durant unes hores llargues (tot i que hauria de comprovar si el tècnic ha arreglat de debò el rentaplats) perquè el cap em roda i tot (i això que no és cap novetat, per a mi). Ja fa setmanes que ho sé, però fins avui no he signat el contracte: torno a la Universitat de Barcelona, aquest cop amb un contracte de dos anys de jornada completa com a investigadora postdoctoral i professora Beatriu de Pinós B. Aviat està dit. És un contracte germanet de la beca que vaig tenir a Harvard.

El procés d'avaluació ha durat des de l'octubre i, malgrat que he viscut un munt d'experiències que sempre havia volgut tenir: ser professora de Secundària i fins i tot tutora, professora de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès... la incertesa s'havia fet llarga. I ara els resultats s'han publicat gairebé alhora amb el contracte Juan de la Cierva incorporació (també estic molt satisfeta de l'avaluació que hi he obtingut), amb la vacant que m'havien assignat des d'Ensenyament per a tot el curs a un institut de Barcelona i dues ofertes laborals més amb contracte (sense haver de seguir sent autònoma per compaginar dues feines). Així que he pres decisions. Ara sé que dos anys passen molt més ràpid del que hom s'imagina i això fa una mica de vertigen. Quan vagi al congrés que he coorganitzat a Bristol ja treballaré una altra vegada a la Universitat de Barcelona. Això em dóna tranquil·litat, sobretot perquè podré enllestir el projecte d'Alegre, que mereix tenir per fi editades totes les obres que se n'han conservat. Ara també fa més sentit tenir el piset a Barcelona. El segon comentari que rebo quan dic què faré el curs que ve és "Ah!!! No et volies llevar més a les cinc del matí". I m'enduc molts aprenentatges que m'ajudaran a millorar la docència i a entendre més l'educació que han rebut els alumnes quan esdevenen estudiants universitaris. He fet nous amics i he conegut molt bons companys (no em canso de repetir-ho, arreu on he estat des del gener he vist la vocació i l'amor per la feina ben feta i pels alumnes en la major part del claustre, gosaria dir que gairebé sense excepcions). 

Sento que, en certa manera, tanco el cicle del retorn i faig cap a l'alma mater. No us penseu, aquesta és la meua universitat, però vaig aprendre tant a Harvard (i a les estades de recerca que he fet) que també em vaig plantejar si no voldria continuar-me enriquint amb altres enfocaments i maneres de funcionar, altres assignatures... Aquesta vegada el procés d'adaptació deurà ser, si fa no fa, inexistent. Jo hi torno amb l'energia renovada. Descansaré a l'agost i som-hi! Ara estic immersa de ple en les turories i les videocorreccions de final de curs de l'Ateneu, a més de les cosetes del casament. Espero que em seguiu llegint. No deuré escriure fins després del casament, el 29 i, més endavant, tinc pensat escriure-us una crònica del viatge al Japó i a les Maldives! No vull que el blog perdi l'element viatger i espero que a partir d'ara J. i jo visitem més llocs junts. Darrerament l'he tingut a Catalunya. ^ ^

Bon final de juliol!

P.S. Em sento exhausta de l'emoció, encara que em pensava que ja ho havia anat paint.